Ramillete de pianistas andaluzas de la Restauración Borbónica (1874-1931). Mujeres frente al arquetipo femenino decimonónico

Abstract

Aquest treball recull els noms i les trajectòries d’algunes de les andaluses que més han destacat com a pianistes a finals del segle XIX i principis del XX, assenyalant i ubicant en el seu context els mèrits i valors artísticsde i professionals que les van fer reconegudes pels seus contemporanis. Per a això, partitn de les informacions facilitades per la Galería de músicos andaluces de Francisco Cuenca (La Habana, 1927), s’ha fet un buidat, comparant i integrant fonts de diversa naturalesa, entre les que destaquen, d’una banda, la premsa periòdica del moment, sobre la que es centra aquesta proposta; d’altra, obres destacades de la literatura del seglo XIX i de principis del XX –inclosos els relats de viatges masculins i femenins– i documentació administrativa pertinent. Sembla calr que, en circunstancias menys favorables de la dona en l’Andalusia i l’Espanya restauracionista, aquestes es van formar en les mateixes exigències que els seus homòlegs masculins, la qual cosa va donar com a resultat el seu reconeixement com a intèrpretes de primera línia i un reeixit desenvolupament com a docents.