Infraestructura software de soporte al desarrollo de interfaces de usuario plásticas bajo una visión dicotómica

Resum

En una societat clarament influenciada per les noves tecnologies, els nous avaneços en computació mòbil han suposat un canvi trepidant en els hàbits d'interacció amb els sistemes i d'accions a una informació omnipresent. Qualsevol entorn pot devenir un escenari potencial per a la realització de tasques interactives, i fins i tot en col·laboració amb altres usuaris, sense renunciar a la mobilitat. Paral·lelament, les aplicacions tendeixen a oferir un suport col·laboratiu, ja sigui per motius socials o de productivitat. Avui en dia la ubiqüitat de la interacció és un fet plausible. Aquest escenari introdueix la necessitat d'aportar solucions software que incloguin el factor de diversitat en el context d'ús. Encara que les tècniques desenvolupades fins ara en la disciplina de la Interacció Persona Ordinador proporcionen una base sòlida, aquest tipus d'aspectes no han estat coberts de manera plenament satisfactòria. Es requereixen suports fexibles, exhaustiu i sistemàtics per al disseny i execució d'interfases d'usuari ca- paces d'adaptar-se a les diverses situacions que poden sorgir durant el procés d'interacció. Precisament aquesta flexibilitat per suportar variacions de diferent índole en el context d'ús sense descuidar la usabilitat defineix el concepte de plasticitat de la interface d'usuari. En l'estudi d'aquesta problemàtica es perfilen dos problemes diferenciats: (a) l'increment de la complexitat en el disseny d'aquest tipus d'interfases; i (b) una crei- xent demanda d'adaptació dinàmica i evolutiva. En aquest treball es proposa l'estudi per separat d'aquests dos reptes, caracteritzats a través de dos sub-conceptes de plasti- citat denominats respectivament plasticitat explícita i plasticitat implícita. L'enfocament basat en aquesta divisió, el qual delimita l'espai de solució del problema, rep el nom de Visió Dicotòmica de Plasticitat", i és el que fonamenta aquest treball. La visió dicotòmica combina dos motors de natura diferent que s'emmarquen en els dos costats oposats d'una arquitectura client-servidor. Seguint la mateixa terminologia, aquests motors s'anomenen respectivament Motor de Plasticitat Explícita, que ofereix su- port en el disseny i desenvolupament d'interfases d'usuari plàstiques i sensibles al grup, així com per al manteniment d'un coneixement compartit; i Motor de Plasticitat Implícita, capaç de detectar l'entorn i reaccionar adequadament davant un conjunt preestablert de circumstàncies, entre les que s'inclouen les relatives al treball en grup. La incorporació de les circumstàncies de grup en la caracterització del context d'ús i en el procés de plasticitat resulta innovadora i obre un camí de solució conjunta per la plasticitat i els problemes intrínsecs als escenaris col·laboratius.