Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII

Resumen

L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la societat andalusina, de la seua estructura social i de com va evolucionar al llarg del temps. Però en compte de fer-ho únicament a través de documentació escrita com ha estat tradicional, es fa a través de l’estudi del paisatge agrari, és a dir, de la interpretació morfològica de l’estructura dels sistemes hidràulics i el parcel·lari que formen l’Horta de València. La metodologia que s’ha emprat és la de l’anomenada arqueologia hidràulica, que ha demostrat fa temps ser imprescindible per a l’estudi de la societat rural andalusina. Pel que fa a l’estructura de la tesi, primer de tot es delimita quina és la zona d’estudi i s’exposen les seues característiques geològiques i topogràfiques, de la mateixa manera que la hidrografia de la plana al·luvial de València i la seua xarxa principal de camins històrics. A continuació s’estudien els vuit sistemes hidràulics de l’horta per zones, analitzant la morfologia i l’estructura dels canals, les formes i mides del parcel·laris, i fent una proposta d’identificació de les zones que en època andalusina eren irrigades i de les que no ho eren, a més d’intentar diferenciar les etapes de construcció de cada sistema. A partir d’ací, l’objectiu ha estat identificar i analitzar les fases de construcció del conjunt de l’Horta de València, i veure quines conclusions es podien extraure sobre l’estructura social que tenien els constructors de cadascuna d’aquestes fases, que ha quedat necessàriament reflectida en l’estructura física de les infraestructures hidràuliques. Primer la dels constructors dels sistemes i espais hidràulics més antics, i després la dels constructors de les ampliacions que es van fer més tard. Així, queda palès que estem al davant d’una societat tribal, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys, i que això es reflecteix clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’Horta de València en aquell moment. A més a més, aquesta societat fou evolucionant, com evidencien els canvis morfològics al llarg del temps, però sense que hi haja cap indici que indique una desaparició de la societat tribal. A continuació es fa un estudi de la proporcionalitat en la distribució de l’aigua de reg, tant entre els vuit sistemes hidràulics, com després entre els braços dels sistemes a partir de l’exemple de Favara. Finalment, es tracta el paper que va poder tenir la ciutat de València i els diversos estats que es van anar succeint amb aquesta ciutat com a epicentre, tant en la construcció inicial com en les posteriors ampliacions, i es reflexiona al voltant del suposat control estatal de la irrigació. A més a més, s’identifica el paper central de la ciutat com a mercat a través de la xarxa de vies de comunicació. En definitiva, s’ha tractat d’estudiar la societat andalusina i la seua evolució a través de l’espai agrari, entenent aquest estudi com una manera d’aportar més informació de la que ha pogut aportar fins ara la documentació escrita, que està parcialment esgotada. És evident que n’hi ha molts aspectes que no s’han pogut esclarir encara, ja que l’anàlisi morfològica és limitada, sobretot pel que fa a les datacions. No obstant això, la informació i l’anàlisi que ací es presenta a partir de l’anàlisi morfològica i la toponímia pot servir com un punt de partida o, en qualsevol cas, aporta informacions rellevants que ens permeten anar més enllà del que ha dit fins ara la historiografia sobre l’estructura social andalusina.