Intervenció en el patrimoni arquitectònic a Mallorca (1835-1936)Tutela, pèrdues i restauracions

Resumen

A Mallorca, en començar el segle XIX, la majoria d'elements patrimonials havien estat objecte de modificacions funcionals o estilístiques, produïdes al llarg dels segles com a part de la seva utilització. Amb la projecció il·lustrada i la influència del romanticisme es dóna inici a la seva consideració com a elements patrimonials dotats d'una càrrega simbòlica, i aviat es comença a actuar en ells, ja sigui per destruir-los, tutelar-los, modificar-los o restaurar-los. Es genera al llarg d'aquests cent-un anys un complex panorama teòric i pràctic que es concreta, a la seva finalització, en la creació d'un mapa patrimonial que en gran part segueix vigent. En aquesta tesi s'analitzen els casos d'intervenció arquitectònica generats entre 1835 i 1936, analitzant protagonistes, motivacions, resultats, i aportació del cas a l'evolució general del concepte i tutela del patrimoni al llarg d'aquest període.