Guillem de Podio (*1420c; +1500)Estudi biogràfic crític, entorn musical a la cort de Joan II d'Aragó i l'obra Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes

Resumen

La historiografia ha atorgat a la producció del tractadista Guillermus de Podio una posició preeminent en la Història de la teoria musical hispànica, mercés no només a l'interès intrínsec de les seues obres, sinó també a la influència determinant que exercí, especialment, sobre els teòrics del segle XVI. No obstant això, els estudis fins ara existents deixaven encara lloc per a avançar en el coneixement sobre la seua figura. La primera part d'aquest treball es focalitza en la controvertida qüestió biogràfica. Tot i que anteriorment s'havien plantejat diverses hipòtesis sobre el nom, l'origen i la identitat de l'autor, les dades unànimement admeses pels especialistes sobre la seua trajectòria es reduïen a l'origen hispànic i a la condició de prevere. Nous documents inèdits localitzats en diversos arxius civils i religiosos permeten ara contemplar la rica i dilatada trajectòria professional de Guillem Molins àlies de Podio (*1420c; +1500), un distingit músic que va exercir oficis musicals rellevants en algunes de les catedrals més destacades de la Corona d'Aragó -Barcelona, Girona i València- així com al servei de les cases reials de Joan II d'Aragó i de la seua esposa Joana Enríquez. En la segona part, s'avança en el coneixement de l'entorn musical del tractadista en la cort de Joan II d'Aragó, a qui el músic va servir al llarg de tot el seu regnat (1458-1479). Aquest treball contribueix a omplir un buit historiogràfic en els estudis sobre la música en la cort dels monarques d'Aragó, puix el regnat de Joan II era, fins ara, el més obscur, des del punt de vista musicològic, dins dels gairebé dos segles que van entre els de Pere el Cerimoniós i Ferran el Catòlic, és a dir, des del 1336 fins el 1516. Un buidat sistemàtic de les fonts arxivístiques -algunes conegudes, però poc explorades, i altres mai no considerades en musicologia- ha permès aproximar-se a diversos aspectes -normatius, econòmics, socials- relacionats amb el fet musical en aquesta cort. Així mateix, ha sigut possible caracteritzar, amb diferent grau de detall, els diversos conjunts de músics que formaven part de les cases reials i la seua activitat. La tercera i darrera part es dedica a l'obra Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes de Guillem de Podio i a l'únic manuscrit que l'ha transmès (I-Bc, A.71). L'estudi d'aquest petit còdex rep en aquest treball un impuls atès que, per primera vegada, s'estudia en detall l'estructura de fascicles, les marques d'aigua, les signatures i les lletres capitals. Aquestes noves dades, i altres que també s'aporten -com ara les referents a detalls biogràfics dels músics Antoni Marlet i Juan de Sanabria, citats en el manuscrit- condueixen a la formulació d'una nova hipòtesi sobre l'origen del còdex -almenys de la part més antiga- que apunta a la ciutat de València. Una introducció contextualitzada a les idees presents a l'Enchiridion serveix per a acostar-se a la traducció de l'obra al valencià/català, que s'ofereix en apèndix. Entre la resta d'apèndixs del treball destaquen, per l'entitat i la utilitat, el dedicat a la transcripció, majoritàriament completa, de documents d'interès (apèndix III), així com el catàleg prosoprogràfic (apèndix II) o recull de biografies, documents consultats i bibliografies d'aquelles persones relacionades amb la música que varen coincidir amb Guillem de Podio en les institucions on va servir.