Interaccio del material expulsat en les explosions de supernova amb diferents tipus d'estels acompanyants

Resumo

Al llarg de tota la tesi s'han presentat els resultats d'una sèrie de simulacions numèriques que tractaven el problema de la interacció de la matèria expulsada en l'explosió d'una supernova de tipus Ia (SNIa) amb diversos tipus d'estels acompanyants, Aquestes simulacions s'han realitzat utilitzant un mètode hidrodinàmic, anomenat Smoothed Particles Hydrodynamics, el qual permet treballar en tres dimensions i pot seguir l'evolució de sistemes autogravitants amb geometries arbitràries. Els models d'explosió de supernova adoptats són: una deflagració, una detonació retardada, una explosió de nana blanca per sota de la massa límit de Chandrasekhar (coneguda com sub-Chandrasekhar), tots ells són simulacions realitzades suposant simetria esfèrica i per últim, i més novedòs s'ha utilitzat un model de supernova calculat en tres dimensions. De la mateixa manera els models d'estel acompanyant que s'han utilitzat en els càlculs són estels de tipus solar o gegant vermella. L'objectiu d'aquest estudi és intentar delimitar amb més precisió les característiques del sistema progenitor de les SNIa (caracteritzades per l'absència de línies d'hidrogen en el seu espectre), amb l'esperança de que aviat algun dels observables predits teòricament sigui detectat a la natura. Com a resultats notoris obtinguts podem dir que la massa arrancada quan el material ejectat ha travessat l'estel d'1,0 M és de l'ordre d'un 10 % de la seva massa quan no es considera l'òrbita i quan aquesta s'inclou els valors obtinguts resulten ser aproximadament un 20 % més petits. No varia molt el resultat quan es tracta d'estels més massius (1,7 M) situats a la seqüència principal, però sí que canvia molt quan la col·lisió és amb una gegant vermella, ja que es perd quasi bé el 90 % de l'embolcall. A més a més, la mida del forat que es forma en el material ejectat oscil·la entre els 29º quan la secundària és una gegant vermella i els 50