Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà

Resumen

El treball és fruit de la recerca que es va portar a terme a la comarca del Berguedà (Pirineu català), un estudi de l’espai on es viu a les cases rurals i als masos, de l’estructura interna de l’espai on s’ha desenvolupat la vida i les relacions familiars, dels elements mobles que han conformat aquests espais i relacionats amb els usos que d’ells feien els seus habitants. L’estudi tracta la casa com a conjunt, però principalment s’ha centrat en l’espai intern de vida de la família i dels elements que es troben en cada un d’aquests espais i que els identifica. S’han analitzat els espais on es desenvolupava la vida familiar (els espais comuns: entrada, sala, cuina, foc a terra, l’eixida...., els espais privats: dormitoris, oratoris, ....) i altres en els que es portaven a terme les activitats econòmiques de supervivència (les zones de treball: estables, pastador i forn, obradors; les zones d’emmagatzematge: celler, rebost, graners,....), i els elements a cada espai que identifiquen l’activitat. L’objectiu primari ha sigut documentar l’ espai interior de les cases rurals abans que diferents elements provoquin que aquests canviïn o desapareguin definitivament. Per tant s’ha realitzat un inventari exhaustiu de cases i espais que ha permès disposar d’un corpus descriptiu d’objectes i d’elements estructurals per ajudar a entendre les modificacions que s’han donat al llarg de la vida de la casa i els motius d’aquestes des de l’edat mitjana fins a inicis del segle XX. El treball s’ha recolzat amb l’anàlisi de documentació històrica i d’elements iconogràfics i fotografies, que ens ajuden a descriure l’evolució històrica dels espais i els elements. La condició geogràfica del territori treballat ens proporciona una diferenciació entre les cases de les dues zones geogràfiques del territori amb sistemes econòmics molt específics: les cases agrícoles de la plana, i les agroramaderes de muntanya. L’estudi dels espais porta implícit arribar a conclusions de la relació entre espais i usuaris amb diferents lectures de tipus social, històric, simbòlic i econòmic de l’espai domèstic a partir de descriptors estructurals, morfològics i materials relacionats amb la cultura material i la seva relació amb l’espai. En aquest treball em proposo suggerir alguns criteris que ofereixin una reflexió sobre la organització de l’espai a les masies, mostrar que l’estudi de l’espai interior de les cases ens proporciona informació tan important com la que es podria extreure de la recerca a partir d’un jaciment arqueològic, ja que es pot seguir la informació històrica a partir del context sistèmic de cada un dels espais i dels objectes associats. La ràpida desaparició de l’organització de l’espai domèstic rural, que s’ha mantingut fins fa poc temps amb poques modificacions des de finals de l’edat mitjana, va provocar aquest estudi que ens dóna informació de com el sistema econòmic rural va condicionar una estructura específica dels espais de vida de la casa amb variables concretes històriques i geogràfiques, donant com a resultat un estudi tipològic d’espais, elements estructurals i característiques constructives en el que arquitectura, arqueologia i etnologia es donen la mà.