Marcadores de inflamación y estrés oxidativo en la prevención y reversión de la obesidad y sus comorbilidades asociadas

Resum

L'obesitat i el sobrepès es consideren el problema de salut pública més gran de tot el món. Aquests trastorns es caracteritzen per un desequilibri a l'estat oxidatiu/antioxidant i un estat inflamatori subclínic de baix grau acompanyat d'un alt risc de desenvolupar diabetis, complicacions arterioscleròtiques i malalties cardiovasculars. La síndrome metabòlica (SMet) engloba un conjunt de factors de risc cardiovascular que inclouen obesitat, resistència a la insulina, nivells alts de triglicèrids, nivells baixos de colesterol unit a lipoproteïnes d'alta densitat i hipertensió. La prevalença del SMet, juntament amb la de l'obesitat i el sobrepès, s'han vist incrementades els darrers anys, a causa de l'alt grau de sedentarisme i de la ingesta de dietes hipercalòriques de la població en general. La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és la malaltia hepàtica crònica més comú a les societats occidentals. Es caracteritza per l'acumulació excessiva de lípids, especialment de triglicèrids als hepatòcits del parènquima hepàtic, i en conseqüència, està fortament relacionada amb el sobrepès, l'obesitat i la resistència a la insulina. L'estrès oxidatiu és un factor important involucrat amb la MFGNA, el SMet i l'obesitat, que deriva d'un desequilibri entre els agents prooxidants i els antioxidants. El procés inflamatori és una resposta fisiològica que permet recuperar les condicions normals a l'organisme, eliminant o inhibint l'agent causant d'una infecció i/o dany cel·lular, restaurant la funcionalitat del teixit o òrgan afectat. Margalida Monserrat Mesquida – Tesis Doctoral XXII L'objectiu general d'aquesta tesi és posar de manifest l'estat prooxidant i proinflamatori en pacients amb SMet i MFGNA i avaluar-ne els efectes sobre els marcadors d'inflamació i estrès oxidatiu d'una intervenció nutricional basada en la MedDiet adreçada a la prevenció i la reversió de les comorbilitats associades a l'obesitat i el sobrepès. Els resultats reflecteixen que els pacients amb SMet presenten situació de major grau d'estrès oxidatiu i un estat proinflamatori respecte al grup control sense SMet. Els subjectes amb SMet tenen menors nivells d'enzims antioxidants, catalasa (CAT) i superòxid dismutasa (SOD), i nivells més elevats d'enzim prooxidant mieloperoxidasa (MPO) que els subjectes sense SMet. En consonància, els nivells plasmàtics de malondialdehid (MDA) van ser més alts en pacients amb SMet, així mateix, l'estat proinflamatori d'aquests pacients es posa de manifest amb la presència de citocines inflamatòries, com la interleuquina-6 (IL-6) i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFa). En comparar la població amb normopes, excés de pes i obesitat, els resultats reflecteixen diferències a mesura que augmenta l'Índex de Massa Corporal (IMC) dels subjectes. La glucèmia, la trigliceridèmia, l'obesitat abdominal i la relació cintura-altura (waist-to-height ratio, WHtR), són més alts en pacients obesos, mentre que aquests presenten nivells de colesterol HDL més baix. Els participants amb sobrepès i obesitat presenten un augment progressiu en els leucòcits circulants i en el grau d'estrès oxidatiu, ja que les activitats de tots els enzims antioxidants a les cèl·lules mononuclears de la sang perifèrica (PBMCs), així com la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS), augmenten progressivament amb l'IMC. Aquest augment també es reflecteix a les citocines proinflamatòries (IL-6 i TNFa) en plasma. Després de 2 anys d'intervenció dels pacients de l'estudi PREDIMED-PLUS, es va observar una reducció més gran de l'obesitat abdominal, la pressió arterial i els nivells de triglicèrids en el grup intervenció. A més, es va demostrar una millora de l'estrès oxidatiu i els marcadors proinflamatoris amb una reducció significativa dels nivells de MPO, xantina oxidasa (XOD), MDA, proteïna quimioatrayent de monòcits-1 (MCP1) i un augment dels polifenols en plasma. També, es va trobar una disminució en la producció de ROS a PBMCs i els nivells de neutròfils després de l'activació de zymosan i Resum XXIII lipopolisacàrid en el grup intervenció respecte al grup control. Per això, la intervenció amb MedDiet hipocalòrica podria ser útil per millorar l'estrès oxidatiu i l'estat proinflamatori i reduir el risc de malalties cardiovasculars en pacients amb SMet. En relació amb el contingut gras intrahepàtic en pacients amb EHGNA després de la seva valoració per Ressonància Magnètica Nuclear (RMN), els participants amb un contingut gras intrahepàtic més gran presenten nivells més alts en plasma de MDA, CAT, SOD, IL- 6, citoqueratina 18 ( CK-18), irisina, però nivells més baixos de resolvina D1, i cap canvi en el factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21). Aquests marcadors poden ser útils per a la pràctica clínica. En concordança, els marcadors bioquímics (glucèmia, hemoglobina glicosilada, triglicèrids) van empitjorar progressivament segons el contingut gras intrahepàtic, així com els nivells de pressió arterial sistòlica i diastòlica. Després de 6 mesos d'intervenció en l'estil de vida dels pacients amb EHGNA, els principals resultats reflecteixen una reducció del contingut gras intrahepàtic, el qual es relaciona amb una millora en l'estat pro/antioxidant i proinflamatori (concretament dels nivells plasmàtics de CAT, irisina i CK-18) i una millora de la capacitat aeròbica, independentment del tipus d’intervenció seguida. A més, una major adherència a la MedDiet es relaciona amb una millora millor en contingut gras intrahepàtic, capacitat cardiorespiratòria, estrès prooxidatiu i estat proinflamatori en pacients amb EHGNA després de 6 mesos d'intervenció nutricional basada en MedDiet. En conclusió, aquesta tesi doctoral ha posat de manifest com a pacients amb sobrepès/obesitat i amb MetS presenten un estat prooxidant i proinflamatori més elevat respecte a pacients amb normopes i sense MetS. De manera similar, s'ha observat el mateix patró en pacients amb EHGNA quan es comparen amb pacients sense patologia, així com un increment del nivell d'estrès oxidatiu i estat proinflamatori a mesura que s'incrementa el grau d'esteatosi. A més, una intervenció nutricional basada en el patró de dieta mediterrània hipocalòrica millora els indicadors d'aquest estat prooxidant i proinflamatori tant als pacients amb MetS com a EHGNA.