Educar a favor d'una nova cultura ambiental de l'aigua

Resumen

Aquesta tesi doctoral és un estudi de casos que té per objectiu identificar i analitzar les condicions i les activitats que contribueixen a la formació d'una nova cultura ambiental de l'aigua en l'alumnat de l'Educació Primària (EP) i en els estudiants del Grau d'Educació Primària (GEP). Entenent per nova cultura ambiental de l'aigua el conjunt de coneixements -tant conceptuals com actitudinals- que han d'afavorir una competència per actuar a favor de la conservació dels recursos hídrics. En el cas de primària, s'han analitzat tres experiències que tenen en comú haver aprofitat activitats i recursos que s'ofereixen des de la comunitat i participar en el programa d'educació ambiental Barcelona Escoles + Sostenibles. L'anàlisi d'aquestes experiències ha permès caracteritzar la cultura ambiental de l'aigua que s'afavoreix actualment des dels centres educatius i les activitats que hi han contribuït. En el cas dels mestres en formació, s'ha analitzat la contribució de l'assignatura de didàctica de les ciències a la formació del coneixement didàctic del contingut del cicle de l'aigua. Els resultats d'aquesta recerca han mostrat una visió global dels coneixements sobre l'aigua que s'aprenen a l'educació primària i els que perduren en finalitzar l'etapa de l'educació secundària (cas dels mestres). Els resultats evidencien que hi ha dificultats en la conceptualització del cicle natural que es perpetuen al llarg de l'educació obligatòria (com ara, el poc reconeixement de les aigües subterrànies, les dificultats per explicar el procés de condensació). I en el cas del cicle urbà, els resultats mostren que el seu funcionament és molt desconegut per l’alumnat de primària i en el cas dels estudiants del GEP, tot i tenir més coneixements inicials que els de primària, no tots ells tenen una idea complerta del seu funcionament. Tanmateix, el seguiment realitzat amb els estudiants del GEP i en un dels grups d'EP s'ha pogut comprovar que aquestes dificultats poden ser superades quan, en primer lloc, el professorat les identifica i organitza activitats de regulació metacognitiva per afavorir la progressió en el seu aprenentatge. I en segon lloc, quan les activitats externes o realitzades per persones externes a l'escola com els educadors ambientals -que també s'ha comprovat els seus beneficis- s'interrelacionen amb el treball d'aula. Una de les aportacions didàctiques d'aquest treball és la identificació dels aspectes que cal incloure o revisar per tal que, des de l'escola, s'afavoreixi la competència per actuar a favor de la conservació dels recursos hídrics. I en aquest sentit, una de les propostes més pràctiques que han emergit són els mapes d'idees per a la formació d'una nova cultura ambiental de l'aigua (mapa del cicle natural, del cicle urbà i del consum i la conservació de l’aigua) i les propostes de progressió (condensació i energia). Amb aquest treball s'ha revisat d'on venim i a on som en relació a la cultura ambiental de l'aigua, per tal de poder decidir cap a on volem anar tenint en compte els reptes de futur que es plantegen en relació a la crisis ambiental de l'aigua.