Compostos de remi i tecneci pel desenvolupament de radiofàrmacs de segona generació

Resumen

Aquesta tesi doctoral es troba dividida en tres parts corresponents a les tres línees d’investigació que s’ha desenvolupat: (a) Complexos de reni i Ciprofloxacina; (b) Síntesi de radiofàrmacs de 2a generació d’elevada activitat específica; i (c) Estudi de la interacció de les metal·lotioneines de mamífer amb el fragment fac-{M(CO)3} (M =Re, Tc) (a) S’ha provat de descobrir el mecanisme d’actuació del radiofàrmac experimental 99mTc-Ciprofloxacina. L’anàlisi de l’activitat antibacteriana dels compost homòleg amb reni ha demostrat que les propietats antibiòtiques del complex estan lligades al caràcter làbil del seu enllaç. Amb conseqüència, s’ha proposat un mecanisme d’actuació del radiofàrmac que està d’acord amb les dades experimentals tant de la present tesi doctoral com les publicades fins el moment.(b) Els resultats obtinguts han demostrat que és possible l’aplicació de la metodologia proposada, basada en la reacció de transmetal·lació de complexos de zinc poc solubles en aigua. Els elevats valors de puresa radioquímica dels complexos de tecneci-99m sintetitzats, tenint en compte la baixa solubilitat de la biomolècula, demostren la viabilitat del mètode ja que s’aconsegueix disminuir un ordre de magnitud la relació entre biomolècula marcada i no marcada respecte dels mètodes actuals. (c) L’estudi de la interacció de les metal·lotioneïnes MTs amb els fragments carbonil, ha demostrat ser una bona alternativa als mètodes sintètics convencionals emprats avui dia en la preparació d’agents quelants de tecneci. L’obtenció per primer cop de l’estequiometria d’un compost Tc-MTs, obre la porta tant a la preparació de radiofàrmacs mitjançant la fusió de les MTs a altres proteïnes (Tc-MT-Biomolècula) com també a la possibilitat de marcatge i estudi in vivo d’aquestes.