De les expectatives a les relacionsinfants, maternitat i atenció a la infància en una Barcelona diversa

Resumen

Catalunya, com la resta de l¿Estat Espanyol, ha viscut canvis socio-demogràfics espectaculars en els darrers 40 anys entre els que cal destacar la disminució del nombre de naixements, l¿envelliment de la població i l¿increment recent de la recepció de població procedent dels fluxos migratoris internacionals. La incapacitat de la població del territori català de créixer naturalment obliga a pensar en les especificitats estructurals que condicionen aquesta situació, les adaptacions i les característiques presents en un moment de canvi especialment significatiu. Les condicions político-econòmiques específiques poden explicar una part dels comportaments socials, però alhora son influïdes i influeixen conceptes de maternitat, paternitat, infància, família que es relacionen amb les experiències de les persones en el desenvolupament d¿aquests rols. Paradòxicament s¿ha reduït el nombre d¿infants per adult, però alhora els infants cada cop son objecte de majors inversions, econòmiques, emocionals, educatives, institucionals, polítiques, de temps; és a dir, aquest canvi va acompanyat d¿un nou interès per la infància. L¿objectiu d¿aquesta recerca ha estat reconstruir i analitzar contextos i característiques del procés enculturador dels infants menors de tres anys en la Barcelona d¿avui així com establir els eixos relacionals de continuïtats i discontinuïtats entre famílies i institucions educatives, i situar-hi les accions dels infants com a cultura pròpia. S¿ha realitzat una recerca qualitativa basada en l¿observació participant de caire comparatiu, per a contrastar aquestes suposades diferent visions, conceptualitzacions, comprensions o interpretacions del que és un infant i del que necessita. Es parteix de que parlar d¿infants suposa parlar d¿un grup estructural culturalment significatiu des de la periodització del cicle vital (Ariés, Qvortrup, Postman, Alanen, Sarmento, Ferreira, Morton, Hardman) existint cert consens transcultural del tercer any de vida com a canvi d¿etapa infantil (Whiting, Edwards, LeVine,...). Entenent que les estratègies socialitzadores parentals son processos adaptatius en base a l¿etnoteoria parental pròpia i el context socio-ecològic en que es troba (LeVine, Harkness, Super, Lamb,...) el marc interpretatiu d¿objectius parentals d¿independència/interdependència (Greenfield, Suzuki, Coocking) resulta totalment adequat per a analitzar les relacions entre grups majoritaris y minoritaris (Carrasco, Lareau, Ogbu). Les relacions possibles amb els infants menors de tres anys han estat força definides des de la psicologia com interaccions, intersubjectivitats (Stern, Schaffer, Vila, Rogoff). Partint d¿aquí, per explicar aquests processos i especialment la relació mare-nadó resulta interessant abordar-ho des de la comprensió de l¿ètica de la cura (Gilligan) com a terreny contextual i relacional que comporta responsabilització cap els altres on pren rellevància l¿autonomia, com a forma de subjectivitat que ha de ser produïda per una altra persona (Everingham) En conseqüència els eixos a través dels que endreço l¿etnografia és al voltant de les següents hipòtesis: 1. podem dir que les institucions educatives formals i semiformals, existents per l¿àmbit 0-3 anys, tenen clars objectius d¿independència per l¿infant, essent així un previ clar al sistema d¿escolarització? 2. en aquests tres primers anys, les famílies que en tota la literatura es defineix com a caracteritzada amb una etnoteoria de tendència independent (classes mitges) realment responen a aquest model? Existeix adaptació de l¿etnoteoria pròpia amb les de les institucions pels infants 0-3? 3. les famílies que poden caracteritzar-se per etnoteories més properes al model interdependent (o menys independent) quines adaptacions realitzen quan participen en aquestes institucions? 4. els infants que assisteixen a l¿escola bressol, quin tipus de cultura d¿infant creen entre ells? És present en aquest moment l¿experiència de diferents objectius socialitzadors entre les famílies i l¿escola en els seus comportaments i eleccions? Per donar compte de tot això he endreçat la informació etnogràfica en tres capítols, seguint pel que fa als agents, la diferenciació dels tres subsistemes exposats per Harkness i Super (1986), en la seva proposta ecològico-cultural (variacions dels entorns físics i socials, costums i pràctiques culturals de pràctiques de criança, i psicologia dels cuidadors) a.- Aquest primer capítol etnogràfic se centra en el context, essent una exploració breu d¿algunes de les característiques socio-ecològiques on neixen els infants i inicien el seu desenvolupament: l¿entorn familiar i l¿institucional-escolar. Es descriuen les característiques en l¿àmbit familiar (model de mare-agenda, mare corpòreo-nodridora, i mare acomodativa), de major i menor proximitat al model independent i el seu grau de complementarietat amb les institucions educatives. b.- S¿exposen els discursos i les pràctiques de criança de famílies i educadores en relació als infants fins els tres anys. Es mostren discursos i conceptes en relació als aprenentatges, sociabilitat i participació dels infants, presentant continuïtats i discontinuïtats de les famílies entre sí (adultocèntriques, amb relacions multinivell, un concepte d¿autonomia propi i invisivilitzacions dels sabers heretats, i naturalització dels discursos) i amb les institucions (puerocèntriques, predominança dels iguals, concepte d¿autonomia acadèmic). c.- Aquest darrer capítol de l¿etnografia pretén ser una etnografia de la infància. Es descriuen diferents formes d¿estar l¿aula (l¿infant invisible, l¿adult, l¿incomprès, el rebel, l¿amigable) i es presenten les accions i eleccions que realitzen dins un àmbit formal. Es posa de manifest l¿agencia dels infants i els trets de cultura infantil que sovint son interpretats pels adults com a resistències, les preferències de joc i interacció en funció de l¿afinitat al joc, veterania (reconeixement de codis compartits) i gènere. Rere l¿anàlisi efectuat les línies per seguir avançant que es presenten son - La família com a institució d¿acollida ¡ socialització dels infants no és una institució prioritària per a les administracions públiques. - Necessitat de noves fórmules de recolzament: xarxes familiars i amicals, temps i espai, revisió de les estructures de l¿escola bressol. - Necessitat de conèixer millor als infants: observar-los, reconèixer les seves aportacions, valorar la seva agència i fer-los copartíceps de la gestió de la seva autonomia