Analisis de facies y magnetoestratigrafia de la cuenca de baza (cordillera betica)

Resumen

Es realitza un estudi estratigràfic, sedimentològic i magnetostratigràfic a la conca de Baza. Es defineixen cinc unitats litostratigráfiques per al sector NE de la conca de Baza, aquestes unitats es consideren com a membres d'edat Pliocè final-Pleistocè inferior de la formació Baza. Es defineix una sèrie tipus (estratotipus) on aquests membres afloren amb plenitud i poden ser estudiats en detall (secció del Rincón de La Losa). S'estudien els dipòsits més antics que afloren a la conca: es tracta d'una sèrie de més de 400m que es pot estudiar en el bloc aixecat de la falla de Venta Micena. Aquesta sèrie inclou diferents unitats al·luvials i lacustres que han estat mesurades i estudiades. Aquesta sèrie es troba discordant sobre dipòsits del Miocè marí. L'edat estimada d'aquests materials continentals és Miocè Superior-Pliocè mitjà. Una altra sèrie d'edat similar ha estat estudiada al sector de Botardo, on existeix un estructura en forma de semidom que ha aixecat la sèrie antiga. Aquesta sèrie es semblant a la anterior i les unitats litostratigràfiques es poden correlacionar. Un dels avantatges que presenta el sector Botardo és la continuïtat de la sèrie fins el Pleistocè inferior, fet que permet relacionar aquest dipòsits amb els del sector d'Orce. El materials més moderns es troben al sector de Puerto Lobo (Huèscar) i Cúllar. Aquests materials consisteixen en dipòsits fluvio-al·luvials del Pleistocè mitjà i han estat estudiats i correlacionats entre ells. S'han analitzat les diferents fàcies evaporítiques que es troben a la conca de Baza. S'han pogut definir quatre unitats evaporítiques continentals, una d'elles d'edat estimada Miocè Superior i les altres de edat Pliocè-Pleistocè. La Unitat guixenca de Benamaurel és la de major extensió dins la conca (>300 km2) i es pot dividir en dues parts (interna e intermèdia). L'estudi d'aquestes unitats ha permès entendre millor quina és la distribució de facies dins la co