Enquesta epidemiològica de prevalença de càries dental en els escolars de Catalunya (1997). Evolució de la salut bucodental a Catalunya en els darrers 20 anys (1979-1999).
- Casals Peidró, Elías
- E. Cuenca Sala Director
Defence university: Universitat de Barcelona
Fecha de defensa: 28 November 2002
- Lluís Salleras Sanmartí Chair
- Carles Subirá Pifarré Secretary
- Josep Maria Ramón Torrell Committee member
- Juan Carlos Llodra Calvo Committee member
- José Manuel Almerich Silla Committee member
Type: Thesis
Abstract
La càries dental és un dels problemes de salut més prevalents entre la població escolar de Catalunya. Aquest fet, juntament amb lelevat cost del tractament daquesta malaltia, han motivat que la càries sigui un problema de salut prioritari dins el Pla de Salut de Catalunya. El Departament de Sanitat va iniciar, lany 1982, actuacions preventives majoritàriament dirigides a la població escolar. Algunes delles -programa glopeigs de solucions fluorades, fluoració daigües dabastament públic de Girona- han demostrat la seva efectivitat en les avaluacions realitzades. Els resultats de lenquesta (1997) permeten: el seguiment de levolució daquest problema de salut, lavaluació de les intervencions sanitàries i una aproximació en el compliment dels objectius de salut fixats pel Pla de Salut per lany 2000. S'ha realitzat una enquesta al.leatòria estratificada prenent l'escola com a unitat de mostreig. El total d'escolars enquestats va ser 2744. Les exploracions vàlides van ser 2643 exploracions (857 1er, 909 6è i 877 8è/2on ESO). Les exploracions es van realitzar entre el 3 de Març i el 30 de Maig de 1997. Lacord entre examinador i calibrador es va situar en un 99%, lacord interexaminador, estadístic Kappa, es sitúa en un 89,5%. Els criteris diagnòstics emprats van ser els de lOMS. Els índexs utilitzats han estat: cod (càries peces deciduals + obturacions peces deciduals / escolar), CAOD (càries peces permanents + peces absents + obturacions peces permanents / escolar) i líndex de restauració (dents obturades / total dents amb història de càries). La prevalença sha situat en: 29,8% als 6 anys, en 46,6% als 12 anys i en 51,7% als 14 anys. Líndex cod obtingut és: 0,82 als 6 anys, 0,327 als 12 anys i 0,041 als 14 anys. Líndex CAOD obtingut és: 0,06 als 6 anys, 0,905 als 12 anys i 1,455 als 14 anys. Líndex de restauració obtingut és: un 11,6% als 6 anys, un 44,6% als 12 anys i un 52,2% als 14 anys. Aquesta tercera enquesta de salut dental entre els escolars de Catalunya des de 1984 permet valorar levolució de la prevalença de càries en els darrers tretze anys. Aquests resultats confirmen la tendència a la disminució en la prevalença de càries, documentada en lenquesta de lany 1991. Comparant els resultats obtinguts en relació als mateixos índexs en la resta de lEstat i en alguns països del nostre entorn, els indicadors de Catalunya es situen entre els més favorables, coincidint alhora amb la tendència generalitzada de disminució de la càries entre la majoria dels països industrialitzats. Aquest fenòmen no sembla estar associat amb el tipus i ni amb la cobertura assistencial odontològica, i sí amb la política preventiva seguida. Laugment en líndex de restauració estaria, pressumiblement, relacionat amb limportant increment demogràfic professional en els darrers anys. Els resultats, en relació a les quatre demarcacions catalanes, mostren que Girona és la demarcació amb índexs més favorables; caldría analitzar limpacte que la fluoració de les aigües ha tingut en aquesta situació més favorable. Dels tres objectius generals fixats pel Pla de Salut de Catalunya per lany 2000, dos dells han estat assolits (Objectiu 45: que almenys el 50% dels escolars de 12 anys estigui lliure de càries -53,4% en lactualitat-, Objectiu 47: que líndex CAOD en els escolars de 12 anys sigui inferior a 2 -0,9 en lactualitat) mentre que el tercer objectiu (Objectiu 46: que almenys el 75% del escolars de 6 anys estigui lliure de càries) és molt a prop de ésser aconseguit (70,2% en lactualitat). Caldria recomanar la continuitat i la millora en laccessibilitat daquesta política preventiva, a fi devitar un canvi en aquesta tendencia tan positiva.