El diálogo renacentista a la luz de la censura en EspañaDe León Hebreo a Sperone Speroni

  1. Valencia, María Dolores 1
  1. 1 Universidad de Granada
    info

    Universidad de Granada

    Granada, España

    ROR https://ror.org/04njjy449

Revista:
Transfer: revista electrónica sobre traducción e interculturalidad

ISSN: 1886-5542

Any de publicació: 2023

Títol de l'exemplar: Literatura, censura i traducció. Llibres italians i Inquisició a l'Espanya dels segles d'Or

Volum: 18

Número: 2

Pàgines: 247-277

Tipus: Article

DOI: 10.1344/TRANSFER.2023.18.40428 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Transfer: revista electrónica sobre traducción e interculturalidad

Resum

El gènere dialogístic, connatural amb el Renaixement des dels humanistes del segle XV, coneix un gran èxit editorial degut, pel que sembla, que no són obres exclusivament de ficció que tan sols procuren el delectare del lector, sinó que el seu caràcter didàctic les converteix també en obres molt profitoses. El caràcter cosmopolita de l'època de Carles V es reflecteix en els diàlegs editats a partir del 1525 en què augmenta de manera considerable la influència d'Erasme i dels autors italians. Així mateix, a la dècada de 1550 ja es van donar una sèrie d'indicis que anunciaven un canvi radical en l'increment de l'activitat censòria respecte a les tres dècades anteriors. Aquesta pressió inquisitorial va ser més gran sobre els gèneres que tendien a la divulgació del pensament, entre els quals hi ha el diàleg. En aquest estudi, escarit per necessitat, ens centrarem en tres casos concrets de l'abundant corpus de prestigiosos diàlegs italians renaixentistes censurats, que van des de la traducció dels Dialoghi d'amore (1593) de León Hebreo, que tracten de la natura i l'essència de l'amor, de la seva universalitat i del seu origen als sis diàlegs sobre cultura política que composen els Discorsi de’ principii della nobiltà de Marco de la Frata Montalbani, que aposten perquè la política és un mitjà de perfecció individual i col·lectiu , per acabar amb els Dialoghi de Sperone Speroni (1546), testimoni de la seva concepció filosòfica del món i els continguts dels quals d'estètica i filosofia eren de comú coneixement entre els cercles lletrats de l'època i al·ludits amb relativa freqüència en la literatura.

Referències bibliogràfiques

  • AGUZZI BARBAGLI, Danilo. (1989). “La difesa di valori etici nella trattatistica sulla nobiltà del secondo Cinquecento”. Rinascimento, 1 (29): 377- 427.
  • ALMEIDA, Jorge de. (1581). Index librorum prohibitorum. Olysippone: Antonius Riberius.
  • BENNASSAR, Bartolomé. (1981). Inquisición española: poder político y control social. Barcelona: Crítica.
  • CARAMELLA, Santa. (1929). Leone Ebreo, Dialoghi d’amore. Bari: Laterza & figli.
  • CERRÓN PUGA, María Luisa. (1998). “La censura literaria en el Index de Quiroga (1583-1584)”. En: Siglo de oro. Actas del IV Congreso internacional de AISO. Alcalá: Universidad de Alcalá.
  • DELLA FRATTA MONTALBANI, Marco. (1548). Il Nobile. Ragionamenti di nobiltà, partiti in cinque libri. Florencia: Lorenzo Torrentino.
  • DELLA FRATTA MONTALBANI, Marco. (1548). Il Nobile. Ragio-namenti di nobiltà, partiti in cinque libri. Florencia: Lorenzo Torrentino.
  • DELLA FRATTA MONTALBANI, Marco. (1550). Discorsi de’ principii della nobiltà: Et del governo che ha da tenere il Nobile, et il Principe nel reggere se medesimo, la familia, et la Republica. Partiti in sei dialoghi. Venecia: Nella bottega d’Erasmo di Vincenzo Valgrisi.
  • DONATI, Claudio. (1995). L’idea di nobiltà in Italia. Secoli XIV-XVIII. Bari: Laterza&Figli.
  • FINZI, Claudio. (2000). “La polemica sulla nobiltà nell’Italia del Quattrocento”. Cuadernos de Filología clásica. Estudios latinos, 30 (2): 341-380.
  • FRAGNITO, Gigliola. (2019). Rinascimento perduto. La letteratura italiana sotto gli occhi dei censori (secoli XV-XVII). Bolonia: Il Mulino.
  • GARVIN, Barbara. (2001). “The Language of Leone Ebreo’s Dialoghi d’amore”. Italia Studi e ricerche sulla storia, la cultura e la letteratura degli ebrei d’Italia, XIII-XIV: 181-210.
  • GEBHARDT, Carl. (1934). “León Hebreo: su vida y su obra”. Revista de Occidente, 132: 233-273 y 133/134: 113-161.
  • GÓMEZ, Jesús. (1988). El diálogo en el Renacimiento español. Madrid: Cátedra.
  • HEBREO, León. (1590). La traduzion del Indio de los tres Diálogos de amor de León Hebreo, hecha de italiano en español por Garcilaso Inca de la Vega. Madrid: en casa de Pedro Madrigal.
  • HEBREO, León. (1593). Philographia universal de todo el mundo, de los Diálogos de León Hebreo. Traducida del italiano en español por Micer Carlos de Montesa. Zaragoza: en casa de Lorenzo y Diego de Robles.
  • HEBREO, Leone (Giuda ABARBANEL). (1929). Dialohi d’amore. Santino Caramella (Trad.). Bari: Laterza & Figli.
  • HELM, Jennifer. (2015). Poetry and censorship in Counter-Reformation Italy. Leiden-Boston: Brill.
  • KATINIS, Teodoro. (2015). A world of appearances: Sperone Speroni and the debate over sophistry in the Italian Renaissance. Baltimore – Maryland. [jscholarship. Library. jhu. Edu/bistream/handle/1774.2/40672/Katinis-Dissertation-2015].
  • MÁRQUEZ, Antonio. (1980). Literatura e Inquisición en España (1478-1834). Madrid: Taurus.
  • MARTÍNEZ DE BUJANDA, Jesús (1994). Index de Rome 1590, 1593, 1596. Vol. IX. Index des libres interdits. Sherbrooke Universitè – Ginebra, Librairie Doz.
  • MATTEI, Rodolfo de. (1943). “La dignità della vita e della cultura politica nel Seicento”. Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa. II, 12, 4: 157-177.
  • MENÉNDEZ Y PELAYO, Marcelino. (1962). Historia de las ideas estéticas. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
  • MONTES PÉREZ, Dámaris. (2019). Los libros vernáculos en el Índice de Sandoval, 1612-1618, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • NOVOA, James Nelson. (2005). “Consideraciones acerca de una versión aljamiada de los Diálogos de amor de León Hebreo”. Sefarad, 65: 103-126.
  • PEÑA DÍAZ, Manuel. (2015). Escribir y prohibir. Inquisición y censura en los Siglos de oro. Madrid: Cátedra.
  • SANDOVAL Y ROJAS, Bernardo. (1612). Index librorum prohibitorum. Mardid: Luis Sánchez.
  • SNYDER, Jonh R. (198). “La maschera dialogica. La teoria del dialogo di Sperone Speroni”. En: Filologia veneta. Lingua, letteratura e tradizione. Padua: Editoriale Programma, 113-138.
  • SONNE, Isaiah. (1934). “Intorno alla vita di Leone Ebreo”. Civiltà moderna, 6: 5-35.
  • SORIA OLMEDO, Andrés. (1984). Los Dialoghi d’amore de León Hebreo: aspectos literarios y culturales. Universidad de Granada: Secretariado de Publicaciones.
  • SPERONI DEGLI ALVAROTTI, Sperone. (1546). I Dialoghi di Messer Speron Speroni. Nuovamente ristampati, [et] con molta diligenza riveduti, [et] corretti. Venecia: Per Aldo Manuzio.
  • SPERONI DEGLI ALVAROTTI, Sperone. (1596). Dialoghi del Sig. Speron Speroni nobile padovano di nuovo ricorreti; a’ quali sono aggiunti molti altri non più stampati. E di più l’Apologia de’ primi. Con licentia dei Superiori. Venecia: Appresso Roberto Meietti.
  • SPERONI DEGLI ALVAROTTI, Sperone. (1989). Opere. Mario Pozzi (ed.). Roma: Vecchiarelli. TORD, Luis Enrique. (2016). “Literatura e historia en la creación literaria peruana”. Aula Palma, 12: 229-245.
  • TORD, Luis Enrique. (2016). “Literatura e historia en la creación literaria peruana”. Aula Palma, 12: 229-245.
  • VIAN HERRERO, Ana & VEGA, María José & FRIEDLEIN, Roger. (Eds.). (2016). Diálogo y censura en el siglo XVI (España y Portugal). Madrid: Iberoamericana-Vervuert.
  • ZAPATA, Antonio. (1632). Novus Index librorum, prohibitorum et expurgatorum. Sevilla: Francisco De Lyra.
Fuente de los datos: Dialnet