Los Santuarios de Calescoves (Alaior, Menorca)coberxo Blanc y cova dels Jurats o de l' Esglesia. Informe preliminar

  1. Orfila Pons, Margarita
  2. Baratta, Giulia
  3. Mayer Olivé, Marc
Aldizkaria:
Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada

ISSN: 2659-9295 2174-8063

Argitalpen urtea: 2010

Zenbakien izenburua: Aplicaciones informáticas en arqueología

Zenbakia: 20

Orrialdeak: 395-433

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada

Erreferentzia bibliografikoak

  • ABÁSOLO J.A. y MAYER, M. (1997): “Inscripciones latinas”, en La Cueva de la Griega de Pedraza (Segovia) (S. Corchón, coord.), Zamora, pp. 183-259.
  • ARANEGUI, C. (1994): “Ibérica sacra loca. Entre el Cabo de la Nao, Cartagena y El Cerro de los santo”, Revista de Estudios Ibéricos 1, pp. 115-138.
  • AUBET, M.E. (1969): La Cueva d’es Cuiram. Ibiza, Publicaciones eventuales, Universidad de Barcelona.
  • AUBET, M.E. (1982): El Santuario de Es Cuiram, Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza 8, Ibiza.
  • BELÉN, M. y FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1977): Arqueología submarina en Menorca, Fundación Juan March, Madrid.
  • BELÉN, M. y FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1979): El fondeadero de Cales Coves (Menorca, Islas Baleares), Excavaciones Arqueológicas en España 101, Madrid.
  • CARANDINI, A. (coord.) (1981): Enciclopedia dell’Arte Antica, Classica e Orientale, Atlante delle forme ceramiche 1, Roma.
  • CIL II = E. Hübner, Corpus Inscriptionum Latinarum, vol. II, Berlin 1869, y vol. II, Supplementum, Berlin, 1892.
  • COSTA, B. (1994): “Ebesos, colonia de los cartagineses. Algunas consideraciones sobre la formación de la sociedad púnico-ebusitana”, en Cartago, Gadir, Ebusus y la influencia púnica en los territorios hispanos, Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza 33, Ibiza, pp. 75-143.
  • CUGUSI, P. (2002): “Culto e letteratura nei testi della Cueva Negra de Fortuna (Murcia)”, Invigilata Lucernis 24, pp. 61-81.
  • DONATI, N. y STEFANETTI, P. (2006): Dies natalis. I calendari Romani e gli anniversari dei culti, Roma.
  • ESPINOSA, A. y CASTILLO R. (1996): “Fondeaderos de época antigua en la costa mediterránea tarraconense”, Aulas del Mar: Aula de Arqueología Subacuática II, Cartagena, pp. 55-85.
  • ESPINOSA, A., SÁEZ, F. y CASTILLO R. (2006): Puertos y navegación en las costas valencianas meridionales (s. I-X d.C.), BAR International series 1475, Oxford.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1976): “La fase final de la prehistoria de Menorca y los primeros contactos comerciales de la isla con el mundo clásico”, Revista de Menorca 1976, Mahón, pp. 5-34.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1977): “Arqueología submarina de Menorca”, XIV Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1979): “Torralba d’en Salort”, XV Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, pp. 559-572.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1981): “Taulas de Menorca”, Revista de Menorca 1981, tomo 4, Mahón, pp. 6-13.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1991): “La transición hacia la cultura talayótica en Menorca”, Trabajos de Prehistoria 48, pp. 37-50.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (2009): El poblado de Torralba d’en Salort (Alaior-Menorca), Consell Insular de Menorca, Mahón.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. y RODERO, A. (1991): “Arqueología subacuática en Baleares”, Jornadas de arqueología subacuática en Asturias, Universidad de Oviedo, pp. 133-145.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. y UBERTI, M.L. (1985): “La inscripción púnica de Cales Coves (Menorca, España)”, Rivista de Studi Fenici XIII, 2, pp. 234-245.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., WALDREN, W.H. y SANDERS, E.O. (1995): “Torralba d’en salord: función y significado de las taulas de Menorca”, en Ritual, Rites and Religión in prehistory (W. Waldren, A. Alcover y Kennard, eds.), IIIrd Deya International Conference of Prehistory, vol. I, tempus reparatum, BAr International series, 611, Oxford, pp. 122-129.
  • FLAQUER, J. (1953): “Alayor (Menorca). Torre d’En Gaumés. Excavaciones de 1942 y 1943”, Noticiario Arqueológico Hispánico I, Madrid, pp. 99-120.
  • FULLOLA, J. Mª, PETIT, M.À., GUERRERO, V. Mª , CALVO, M.A. y MALAGOSA, A. (2009): “Los hallazgos de la Cova des Pas de Ferreries”, Revista de Menorca 90 (I), Mahón, pp. 171-175.
  • GARCÍA y BELLIDO, A. (1940): “Las primeras navegaciones griegas a Iberia”, Archivo Español de Arqueología 41, Madrid, pp. 97-127.
  • GARCÍA RIAZA, E. y SÁNCHEZ LEÓN, M.L. (2000): Roma y la municipalización de las Baleares, Universitat de les Illes Balears, Palma 2000.
  • GASPERINI, L. (1992): “Introduzione alle comunicazioni”, Rupes loquentes. Atti del Convegno Internazionale di studio sulle “Iscrizioni rupestri di età Romana in Italia”, (Gasperini, l., ed.), Istituto Italiano per la Storia Antica 53, Roma, pp. 3-12.
  • GÓMEZ BELLARD, C. (2002): “Ebusus”, en Valencia y las primeras ciudades Romanas de Hispania (J. l. Jiménez y A. Ribera, coords.), Valencia, pp. 103-112.
  • GÓMEZ BELLARD, C., COSTA, B., GÓMEZ BELLARD, F., GRAU, E., GURREA, R. y MARTINEZ VALLE, R. (1990): La colonización fenicia de la isla de Ibiza, Excavaciones Arqueológicas en España 157, Madrid.
  • GORNÉS, S. (1997): “Arqueología de la muerte y cambio social. Análisis e interpretación de la necrópolis de Cales Coves, Menorca”, Complutum 7, Madrid, pp. 91-103.
  • GORNÉS, S. (2000): “Ipogei del talaiotico finale: analisi e interpretazione della necrópolis di Cales Coves, Minorca”, L’ipogeismo nel Mediterráneo: sviluppo, quadri culturali, vol. II università degli studi di sassari, 1994, Sassari-Oristano, pp. 553-571.
  • GORNÉS, S. y GUAL, J. (2000): “El hipogeo XXI de la necrópolis de Cales Coves, Minorca”, L’ipogeismo nel Mediterráneo: sviluppo, quadri culturali, vol. II università degli studi di sassari, 1994, Sassari-Oristano, pp. 573-590.
  • GORNÉS, S. y GUAL, J. (2001a): “La cultura talaiòtica”, Enciclopedia de Menorca, vol. IX, Maó, pp. 133-220.
  • GORNÉS, S. y GUAL, J. (2001b): “Intercanvi i comerç a la prehistoria de Menorca (s. XIV-II a.C.)”, Enciclopedia de Menorca, Historia, vol. IX, Maó, pp. 201-220.
  • GORNÉS, S., GUAL, J. y GÓMEZ, J.L. (2006): “Avanç dels contexts arqueològics i de la cronología absoluta de l’hipogeu XXI de Calascovas”, Mayurqa 31, pp. 165-181.
  • GORNÉS, S., GUAL, J. y LÓPEZ, A. (1992): “Hipogeos talaóticos del Hierro en Menorca. Un problema de cambio cultural y/o respuesta cultural frente a los primeros contactos coloniales”, Rev. de Arqueología 131, pp. 12-20.
  • GUERRERO, V.M. (1999): La Cerámica Protohistórica a Torno de Mallorca (s. VI-I a.C.), BAR International series 770, Oxford.
  • GUERRERO, V.M. (2006a): “Nautas baleáricos durante la Prehistoria (parte I). Condiciones meteomarinas y navegación de cabotaje”, Pyrenae 37, vol. 1, Universitat de Barcelona, pp. 87-129.
  • GUERRERO, V.M. (2006b): “Nautas baleáricos durante la Prehistoria (parte II). De la iconografía naval a las fuentes históricas”, Pyrenae 37, vol. 2, Universitat de Barcelona, pp. 7-45.
  • GUERRERO, V.M., CALVO, M. y GORNÉS, S. (2006): Mallorca y Menorca en la Edad del Hierro, Historia de las Islas Baleares 2, El Mundo, Palma de Mallorca.
  • GUERRERO, V.M., CALVO, M. y SALVÀ, B. (2002): “La cultura talayótica. Una sociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonización fenicia”, Complutum 13, pp. 221-258.
  • HACHUEL, E. y MARÍ, V. (1991): “El santuario púnico de la Illa Plana”, Treballs del Museu Arqueològic d’Evissa i Formentera 24, Eivissa, pp. 59-66.
  • HOSKIN, M. (1995): “Menorcan taulas”, IIIrd Deià Conference of Prehistory: Ritual, Rites and Religion in Prehistory, British Archaeological Reports, International series 611, Oxford, pp. 38-67.
  • INGLESE, A. (2008): Le iscrizioni rupestri dell’agora degli dei, Roma.
  • JOHNSON, VAN. L. (1960): “Natalis urbis and principium anni”, Transactions and Proceedings of the American Philological Association 91, pp. 109-120.
  • LE ROUX, P. (1990): “Le phare, l’architecte et le soldat: l’inscription rupestre de la Corogne (C.I.l., II, 2595)”, Miscellanea greca e Romana XV, Roma, pp. 133-145.
  • LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, CR. y RISCH, R. (1999): La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca, Consell Insular de Menorca.
  • LUNI, M. (1991): “Gli altari del santuario rupestre di slonta (Cirene)”, en L’espace sacrifiel dans les civilisations méditerranéennes de l’antiquité (R. Etienne y M. Th. le Dinahet, eds.), Paris, pp. 155-158.
  • MASTINO, A., SPANU, P.G. y ZUCCA, R. (2006): Tharros Felix 2, Carocci editore, Università degli studi di Sassari.
  • MAYER, M. (1990): “La pervivencia de cultos púnicos: el documento de la Cueva Negra (Fortuna, Murcia)”, VII Convegno Internazionale sull’Africa Romana, sassari 1990, pp. 695-702.
  • MAYER, M. (1991): “Aproximació a la societat de les Illes Balears en època Romana”, en Mallorca I. El mòn clàssic (I) (M.C. Bosch y P.J. Quetglas, eds.), Barcelona, pp. 167-187.
  • MAYER, M. (1992): “¿Rito o literatura en la Cueva Negra?”, en Religio Deorum. Actas del Coloquio Internacional de Epigrafía, Culto y Sociedad en Occidente (M. Mayer y J. Gómez, eds.), Sabadell, pp. 347-357.
  • MAYER, M. (1995a): “Aproximación sumaria a la epigrafía rupestre e hipogea de Hispania citerior”, Saxa scripta (inscripciones en roca) (A. Rodríguez Colmenero y l. Gasperini, eds.), Anejos de lauroco 2, A Coruña, pp. 35-46.
  • MAYER, M. (1995b): “Las inscripciones pintadas en Hispania. Estado de la cuestión”, Acta colloquii epigraphici Latini Helsingiae, Commentationes Humanarum Litterarum 104 (H. Solin, O. Salomies, y U. M. Liertz, eds.), Helsinki, pp. 80-92.
  • MAYER I OLIVÉ, M. (2005): “Les Illes Balears i llurs réflex a les fonts literàries i epigràfiques. revisió d’alguns aspectos”, en L’antiguitat clàsica i la seva pervivència a les Illes Balears (M.l. Sánchez León y M. Barceló Crespí, coords.), XIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma, pp. 39-60.
  • MAYER I OLIVÉ, M. (2007): “El conjunto de inscripciones rupestres de Cales Coves”, en Historia de las Islas Baleares. Patrimonio histórico y artístico. Prehistoria y historia antigua (M. Orfila, ed.), Palma de Mallorca, pp. 230-233.
  • MAYER I OLIVÉ, M. (en prensa): “Tabulae ansatae votivas en santuarios. Algunas reflexiones a propósito de las halladas en el mitreo de Can Modolell en Cabrera de Mar (Barcelona)”, en Instrumenta inscripta III (G. Baratta y S. M. Marengo, eds.).
  • MAYER, M. y GONZÁLEZ BLANCO, A. (1995): “Novedades en la Cueva Negra (fortuna, Murcia)”, Saxa scripta (inscripciones en roca) (A. Rodríguez Colmenero y l. Gasperini, eds.), Anejos de lauroco 2, A Coruña, pp. 109-115.
  • MAYER, M., GONZÁLEZ BLANCO, A, CHAO, J., STYLOW, A.U., VELAZA, J. y VELÁZQUEZ, I. (1996): “La Cueva Negra de Fortuna (Murcia) tituli picti”, en El Balneario Romano y en la Cueva Negra de Fortuna (A. González Blanco, M. Mayer, A. U. Stylow, y R. González Fernández, eds.), Murcia, pp. 367-406.
  • MAYER, M., VELÁZQUEZ, I., GONZÁLEZ, R. y GONZÁLEZ BLANCO, A. (1996): “Últimas lecturas en la Cueva Negra (mayo de 1995)”, en Memorias de Arqueología, Murcia, pp. 407- 422.
  • MEDAS, S. (2004): De rebus nauticis, L’arte della navigazione nel mondo antico, l’Erma di Bretschneider, Roma.
  • MOLS, S.T.A.M. (2003): “The Cult of Roman Aeterna in Hadrians Politics”, en The Representation and Perception of Roman Imperial Power. Proceedings of the Third Workshops of the International Network Impact of Empire (Roman Empire c. 200 B.C.–A.D. 476) (l. De Blois, P. Erdkamp, O. Hekster, g. De Kleijn y s. Mols, eds.), Netherlands Institute at Rome, Amsterdam, pp. 458-465.
  • MOREL, J.P. (1981): La céramique campanienne: les formes, Bibliothèque des Ècolesfrancaises d’Athènes et de Rome 224, Roma.
  • MORENO TORRES, S. (2006): “Rutas de navegación en el Mediterráneo occidental: condicionantes atmosféricos y aspectos técnicos de la navegación en la antigüedad”, Mayurqa 30, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, pp. 781-799.
  • MURRAY, M.A. (1934): Sa Torreta, Cambridge Excavations in Minorca, Cambridge University.
  • MURRAY, M. (1932): Cambridge excavations in Minorca Trapucó, Part I, Londres.
  • MURRAY, M., BECK, H. y CAMERON, M.D. (1938): Cambridge excavations in Minorca, Trapucó, Part II, Londres.
  • NIETO PRIETO, X. y SANTOS, M. (eds.) (2009): El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç, Monografies del casc 7, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Centre d’Arqueologia subaquàtica de Catalunya.
  • ORFILA, M. (1995): “Arqueología Romana”, Enciclopedia de Menorca, tom Vuitè, Menorca, pp. 195-264.
  • ORFILA PONS, M. (2005): “Las Baleares en la época Romana a través de la cultura material”, en L’antiguitat clàsica i la seva pervivència a les Illes Balears (M.l. Sánchez León y M. Barceló Crespí, coords.), XIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma, pp. 61-82.
  • ORFILA PONS, M. (2008): “La intervención de Q. Cecilio Metelo sobre las Baleares (123 a 121 a.C.). Condiciones previas y sus consecuencias”, Pyrenae 39, vol. 2, Barcelona, pp. 7-45.
  • PAGLIARA, C. (1987): “La grotta Poesia di roca (Melendugno lecce). Note preliminari”, Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa XVII, 2, pp. 267-328.
  • PALOL P. DE y VILELLA, J. (1987): Clunia II. La epigrafía de Clunia, Excavaciones Arquelógicas en España, 150, Madrid.
  • PFLAUM, H.-G. (1976): Inscriptions latines de l’Algérie, t. II, vol. II, Inscriptions de la Confédération cirtéenne, de Cuicul et de la tribu des suburbures, recueillies par st. gsell, Alger.
  • PLANTALAMOR, L. (1991a): L’arquitectura prehistòrica i Protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural, Treballs del Museu de Menorca 12, Menorca.
  • PLANTALAMOR, L. (1991b): “Los asentamientos costeros de la isla de Menorca”, Atti del II Congreso Internazionale di Studi Fenici i Punici, vol. terzo, Roma, pp. 1151-1160.
  • PLANTALAMOR, L. (1992): “La Prehistòria i Protohistòria de Menorca. Estat actual de la qüestió”, en La Prehistòria de les illes de la Mediterània Occidental, X Jornades d’Estudis Històrics locals, Palma de Mallorca, pp. 83-130.
  • PLANTALAMOR, L. (1995): “Arqueología Prehistòrica i Protohistòrica”, Arqueologia Enciclopédia de Menorca VIII, Maó, pp. 7-193.
  • PLANTALAMOR, L. (1997): “Prehistoria de las islas Baleares”, Espacio, Tiempo y Forma, serie I, Prehistoria y Arqueología, t. 10, Madrid, pp. 325-389.
  • PLANTALAMOR, L., PONS, O. y HERRANZ, M. (2007): “Museu de Menorca, Projecte forma 2000. Excavació del pati de la Cova nº 7”, L’Arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat, llibres del patrimoni Històric i Cultural 3, Maó, pp. 111-124.
  • PLANTALAMOR, L. y RITA M.C. (1986): “Influencia colonial en la cerámica indígena del talayótico final en Menorca”, en Los Fenicios en la Península Ibérica, vol. II, Barcelona, pp. 377-385.
  • PLANTALAMOR, L., SASTRE, J., GORNÉS y JUAN, G. (1989): Guía arqueológica de la Necrópolis de Cala’n Morell, Consell Insular de Menorca.
  • PLANTALAMOR, L., TANDA, G., GORE, G., BALDACCINI, P., DEL VAIS, C., DE PALMAS, A., MARRAS, G., MAMELI, P., MULÉ, P., OGGIANO, G., y SPANO, M. (1999): “Cap de forma (Minorca): la navegazione nel Mediterráneo occidentale dell’età del Bronzo all’età del ferro”, Antichità Sarde. Studi e Ricerchi 5, Archeologia delle Isole del Mediterraneo Occidentale, sassari, pp. 11-160.
  • PONS MACHADO, O. (2005): “Cartes arqueològiques subaquàtiques de Menorca. Un primer estat de la qüestió”, L’Antiguitat clásica i la seva pervivència a les illes Balears (M.l. sánchez león, y M. Barceló Crespí, coords.), XIII Jornades d’Estudis Històrics locals, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, pp. 445-457.
  • PONS MACHADO, O. (2009): “Els moviments marítims a la Menorca d’època clàssica”, Revista de Menorca 90 (I), Maó, pp. 153-168.
  • RAMIS RAMIS, J. (1817): Inscripciones Romanas que existen en Menorca, y otras relativas à la misma sacadas de varios escritores; suplidas, é ilustradas en quanto se ha podido, Imp. de Pedro Antonio Serra (Edición facsímil, ed. Nura, Menorca, 1995).
  • RAMIS RAMIS, J. (1818): Antigüedades Célticas de la Isla de Menorca, editado en Mahón.
  • RAMON, J. (1985): “Es Cuiram 1981”, Noticiario Arqueológico Hispánico 20, Madrid, pp. 225- 256.
  • RAMON, J. (1991): “El yacimiento fenicio de Sa Caleta”, en III Jornadas de Arqueología feniciopúnica, Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza 24, Ibiza, pp. 177-196.
  • RAMON, J. (2007): Excavaciones arqueológicas en el asentamiento fenicio de Sa Caletas (Ibiza), Colección Cuadernos de Arqueología Mediterránea 16, Univ. Pompeu Fabra, Barcelona.
  • RODERO RIAZA, A. (1991): “El fondeadero de Cales Coves (Alayor, Menorca, España). Avance de las campañas 1986-1987”, en Atti del II Congresso internazionale di studi fenici e punici. Roma, 9 14 novembre 1987, Roma, pp. 1183-1196.
  • RODERO, A. (1988): “El fondeadero de Cales Coves (Alayor, Menorca). Noticia preliminar de la campaña de 1986”, Pact 20, pp. 141-151.
  • ROSSELLO-BORDOY, G., PLANTALAMOR MASSANET, L. y SOBERATS LIEGEY F. (1984): “Excavaciones arqueológicas en torre d’En Gaumés (Alayor, Menorca). El recinto de taula y el sistema de recogida de aguas (Campañas 1974, 1975 y 1977)”, Noticiario Arqueológico Hispano 19, Madrid, pp. 103-197.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G. (1986): “El poblat prehistòric de torre d’En Gaumés (Alaior, Menorca)”, Tribuna d’Arqueologia 1984-1985, Barcelona, pp. 43-51.
  • ROUGÉ, J. (1966): Recherches sur l’organisation du comerse maritime en Mediterranée sous l’Empire Romaní, Paris.
  • ROUGÉ, J. (1987): “Routes et ports de la Mediterranée anticue”, Rivista di Studi Liguri lIII, pp. 151-170.
  • SERRA, M.L. (1963): “Canteras y pozos prehistóricos en Menorca”, Ampurias XXV, pp. 186-192.
  • SERRA, M.L. (1966): “Contribución al estudio de las taulas, talatí y torrellafuda”, IX Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, pp. 175-190.
  • SERRA, M.L., ROSSELLO, G. y ORFILA, J.A. (1977): Historia de Menorca I, Mahón.
  • SOLIN, H. y KAJAVA, M. (1992): “Iscrizioni rupestri nel latium adiectum”, Rupes loquentes, Atti del Convegno Internazionale di studio sulle “Iscrizioni rupestri di età Romana in Italia” (l. gasperini, ed.), Istituto Italiano per la Storia Antica 53, Roma, pp. 335-405.
  • STYLOW, A.U. y MAYER M. (1987): “Los títuli de la Cueva Negra. Lectura y comentarios literario y paleográfico”, en La Cueva Negra de Fortuna (Murcia). Antigüedad y Cristianismo IV, pp. 191-235.
  • STYLOW, A.U. y MAYER M. (1996): “Los títuli de la Cueva Negra. Lectura y comentarios literario y paleográfico”, en El Balneario Romano y en la Cueva Negra de Fortuna (A. González Blanco, M. Mayer Olivé, A. U. Stylow y R. González Fernández, eds.), Murcia, pp. 367-406.
  • STYLOW, A.U. y MAYER M. (2003): “Los títuli de la Cueva Negra. Lectura y comentarios literario y paleográfico”, en La cultura latina en la Cueva Negra (A. González Blanco y G. Matilla Séiquer, eds.), Murcia, pp. 225-264.
  • UBERTI, M.L. y FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1985): “La inscripción púnica de Cales Coves (Menorca, España)”, Rivista di Studi Fenici 13, pp. 233-245.
  • VENY MELIÁ, C. (1965): Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe, Biblioteca de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma 15, Roma.
  • VENY MELIÁ, C. (1982): La necrópolis protohistórica de Cales Coves, Menorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana 20, Madrid.
  • WISSOWA, G. (1971): Religion und Kultus der Römer, München (reimpr de la 2a ed. de 1912).
  • ZUCCA, R. (1998): Insulae Baliares. Le isole Baleari sotto il dominio Romano, Roma.