Reflexions sobre l'estat del benestar mediterrranireferència al cas espanyol en temps de crisi

Resumen

L'estat del benestar (EB) s'ha desplegat durant els últims trenta anys a Espanya amb les seves peculiaritats i el seu context (19782008, període referit). Manifestada la crisi del clàssic model keynesià a escala internacional des de mitjan deis anys setanta i, aquí, en els vuitanta, es va imposar progressivament la necessitat de reestructurar-lo, i redefinir el paper del que és públic i la seva lògica d'actuació. Després d'un seguiment del debat doctrinal i de la revisió bibliográfica, analitzarem els principals efectes d'índole socioeconómica, política i institucional d'aquesta crisi, així com les transformacions en el seu contingut i en la seva forma de gestió. Ates que la cruïlla de l'EB, a més de financera, acaba afectant també la seva pròpia legitimitat. En conseqüència, els diferents actors públics i socials que intervenen en l'aconseguiment del benestar van adquirint protagonismo divers, si bé les famílies mediterránies mantenen el seu paper amortidor, especialment en moments de recessió, i van reavivant-se els debats davant les incerteses de la seva futura sostenibilitat. Es pot dir, en definitiva, que s'está aplicant a l'EB postkeynesiá, al costat deis constants reajustaments materials, mitjanéant vies estratégiques, una reforma de naturalesa més qualitativa que les que es feien anteriorment.