Discursos polítics feministes en l’era digital:anàlisi del discurs des dels nous materialismes de la cibercampanya #BringBackOurGirls

  1. Beatriz Revelles Benavente
Revista:
Debats: Revista de cultura, poder i societat

ISSN: 0212-0585,  2530-3074

Any de publicació: 2020

Volum: 134

Número: 2

Pàgines: 43-59

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: Debats: Revista de cultura, poder i societat

Resum

Les cibercampanyes digitals són un fenomen utilitzat per moviments socials i grups polítics amb una freqüència cada vegada més notable. No obstant això, aquesta popularitat sempre ve acompanyada d’algunes conseqüències que poden no ser tan beneficioses per a moviments socials com el feminisme contemporani o el conflicte que denuncien. Així doncs, algunes mobilitzacions digitals provoquen escissions entre els àmbits físic i digital que, de vegades, es tradueixen en l’homogeneïtzació de categories socioculturals com el gènere, la raça o l’edat. En aquest article analitzarem la campanya #BringBackOurGirls, nascuda fa cinc anys, el desenvolupament de la qual s’ha utilitzat per a comprovar l’èxit d’aquestes cibercampanyes dins del feminisme contemporani. A través d’una anàlisi del discurs crític feminista (FCDA) amb un enfocament genealògic feminista dels nous materialismes, l’article pretén analitzar el desenvolupament temporal i espacial de l’esmentada campanya per a reconfigurar una política feminista afirmativa, que consisteix a reconfigurar nocions preestablides com les de «xiqueta», «agencialitat» i «alteritat» per a aconseguir moviments amb capacitat de resposta. Així doncs, realitzarem una etnografia del hashtag (Bonilla i Rosa, 2015) per a comparar l’inici de la campanya i la seua situació actual. Els resultats intentaran localitzar el pas de l’àmbit local al global, on es dilueixen els poders estructurals, les agències individuals i les polítiques afirmatives feministes glocals.

Referències bibliogràfiques

  • Bonilla, Y. y Rosa, J. (2015): #Ferguson: Digital protest, hashtag ethnography, and the racial politics of social media in the United States. American Ethnologist. Journal of the American Ethnological Society, 00 (0), 4 – 16.
  • Braidotti, R. (2015). Posthuman Affirmative Politics. En S. Wilmer & A. Zukauskaité, (eds.) Resisting Biopolitics: Philosophical, Political and Performative strategies(pp. 30 – 56). London: Routledge
  • Braidotti, R. (1990). Nomadic Subjects: Embodiment and sexual difference in contemporary feminist theory. New York: Columbia University Press
  • Bustillos, J. (2019). El caso de Tumblr. Respuestas de las personas jóvenes mediatizadas en la crisis de aprendizaje sobre el género en la escuela. En B. Revelles-Benavente & A. González (eds.) Género en la Educación: Pedagogía y Responsabilidad Feminista en Tiempos de Crisis Política. Madrid: Morata, 215 - 230
  • Canal oficial de Twitter #BringBackOurGirls: https://twitter.com/BBOG_Nigeria Acceso el 1 de Septiembre de 2019
  • Chiluwa, I. y Ifukor, P. (2015). “War against our Children.” Stance and evaluation in #BringBackOurGirls campaign discourse on Twitter and Facebook. Discourse and Society, 26 (3): 267 – 296
  • Cho, S., Crenshaw, K., McCall, L. (2013). Toward a field of intersectionality studies: Theory, applications and praxis. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 38 (4), 785 – 810.
  • Coleman, R. (2018). Theorizing the present: digital media, pre-emergence and infra-structures of feelings. Cultural Studies 32 (4), 600 – 622.
  • Colman, F. (forthcoming). Feminising politics. Notes on material and temporal feminist modal logics in action. Matter: Journal of New Materialist Research. 1 (1)
  • Colman, F. (2014). Feminicidad digital: predicación y medida, informática materialista e imágenes. Artnodes: Revista de arte, ciencia y tecnología, 14, 7 - 17
  • Ezekwesili, O. (2014). Discurso político para el APC. En línea:https://www.youtube.com/watch?v=ePeMkCA-5nU (Parte 1) y https://www.youtube.com/watch?v=KUPBA6MZV2I (Parte 2). Acceso el 1 de Septiembre de 2019.
  • Ezekwesili, O. (2014). Entrevista. En línea: https://www.youtube.com/watch?v=cRTVEkBnoCk. Acceso el 1 de Septiembre de 2019.
  • Geerts, E. & van der Tuin, I. (2013). From intersectionality to interference: Feministonto-epistemologicalreflectionsonthepolitics of representation. Women’s Studies International Forum, 41 (3), 171 - 178
  • Haraway, D. (1988). Situated knowledges: The Science Question in Feminism and the privilege of Partial Perspective. Feminist Studies, 14 (3), 575 – 599
  • Harding, S. (1986). The Science Question in Feminism. Ithaca& London: Cornell University Press
  • International Group Crisis (2016). Nigeria: Women and the Boko Haram Insurgency. Africa Report Nº 242 (Brussels): https://www.crisisgroup.org/file/4073/download?token=EDOh-MNR Acceso el 1 de Septiembre de 2019
  • Autora (2017)
  • Mandrona, A. (2016). Ethical practice and the study of Girlhood. Girlhood Studies 9 (3), 3 – 19
  • Massumi, B. (2005). Fear (the spectrum said). Positions: East Asia Cultures Critique, 13 (1), 31 – 48.
  • Maxfield, M. (2016). History retweeting itself: imperial feminist appropriations of “Bring Back Our Girls”. Feminist Media Studies, 16 (5), 886 – 900.
  • Mitchell, C. (2017). Technological non violence and girls. Creating a counter discourse. Girlhood Studies, 10 (2), v – vi
  • Mohanty, S. (1988). Under Western Eyes: Feminist Scholarship and Colonial Discourses. Feminist Review, 30 (1), 61 – 88.
  • Lazaar, M. (2007). Feminist Critical Discourse Analysis: Articulating a Feminist Discourse Praxis. Critical Discourse Studies 4 (2): 141 - 6
  • Njoroge, D. (2016). Global activism or Media Spectacle?Anexploration of ‘Bring Back Our Girls Campaign’. En B. Mutsvairo (ed.) Digital Activism in the Social Media Era: Critical Reflections on Emerging trends in Sub-Saharan Africa(pp. 311 – 325). Switzerland: Pallgrave MacMillan.
  • Pink, S., Horst, H., Postill, J., Hjorth, L., Lewis, T., Tacchi, J. (2016). Digital Ethnography: Principles and Practice. London: Sage Publications.
  • Autora (2018).
  • Sapiro, G. (2016). Sobre el uso de las categorías de derecha e izquierda en el campo literario. Debats. Revista de Cultura, Poder y Sociedad. 130 (2); 99 – 124
  • Sassen, (2017). Debats. Revista de Cultura, Poder y Sociedad. 130 (2)
  • Van der Tuin, I. (2015). Generational Feminism. A new Materialist Introduction to a Generative approach. London: Lexington books.
  • Whitty, M. et al. (2018). A picture tells a thousand words: What Facebook and Twitter images convey about our personality. Personality and Individual Differences. 103; 109 - 114
  • Xu, S. y Zhou, A. (2020): Hashtag homophily in Twitter network: Examining a controversial cause-related marketing campaign. Computers in Human Behaviour. 102: 87 - 96
Fuente de los datos: Dialnet