A pluri-national state? Possibilities and limits of the nation state model to sustain a political community in a globalized world of nations

  1. Peter Ehret
Revista:
Revista catalana de dret públic

ISSN: 1885-8252,  1885-5709

Año de publicación: 2018

Número: 57

Páginas: 141-153

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista catalana de dret públic

Resumen

Tot i estar fundat en els drets universals dels seus ciutadans, el concepte de l’Estat liberal encara s’assembla a l’Estat nació monista quan s’intenta aplicar a una comunitat política. Conseqüentment, el plurinacionalisme posa en qüestió la viabilitat de la teoria liberal a l’hora de justificar raonadament una comunitat política amb ciutadans lliures i iguals. Més enllà d’això, sorgeix un dilema normatiu central en la teoria liberal. D’una banda, el liberalisme emfatitza el paper actiu de la ciutadania en la formulació de les seves condicions de llibertat. Al mateix temps, denfesa la seva protecció de l’esfera pública com a subjecte passiu de drets humans. En conseqüència, la teoria liberal es divideix en una visió més contextualitzada en accions socials i una consideració atomística de la societat basada en un reconeixement positiu de drets abstractes. Davant d’aquesta aparent dicotomia, aquest treball utilitza una “tercera via” entre la teoria tradicional liberal-democràtica i aproximacions més “comunitaristes” subratllant la importància de l’Estat com a garant de la comunitat legal comuna, el qual ha de tractar els seus afers legislatius en la seva condició individual i col·lectiva. Els coneixements obtinguts arran del debat sobre el plurinacionalisme contribuiran a reconciliar aquests enfocaments aparentment oposats. Està demostrat que ambdues visions - enlloc de ser concepcions enfrontades - són més aviat dues cares de la mateixa moneda.

Referencias bibliográficas

  • Arzoz Santisteban, Xabier (2015). Estudio Preliminar: Karl Renner y la teoría de la autonomía nacional. In: Karl Renner, Estado y nación. El derecho de las naciones a la autodeterminación. Madrid: Editorial Tecnos.
  • Berlin, Isaiah (1990). Der Nationalismus. Seine frühere Vernachlässigung und gegenwärtige Macht. Translation by Johannes Fritsche. Frankfurt/M.: Anton Hain Meisenheim GmbH.
  • Berlin, Isaiah (2004). Sobre la libertad. Translation by Ángel Riveras. Madrid: Alianza Editorial.
  • Berlin, Isaiah (2009a). Die Apotheose des romantischen Willens. In: Henry Hardy (ed.), Isaiah Berlin. Kapitel der Ideengeschichte. Berlin: Berlin Verlag GmbH.
  • Berlin, Isaiah (2009b). Die europäische Einheit und ihre Wechselfälle. In: Henry Hardy (ed.), Isaiah Berlin. Kapitel der Ideengeschichte. Berlin: Berlin Verlag GmbH.
  • Berlin, Isaiah (2009c). Der gekrümmte Zweig. Über den Aufstieg des Nationalismus. In: Henry Hardy (ed.), Isaiah Berlin. Kapitel der Ideengeschichte. Berlin: Berlin Verlag GmbH.
  • Berlin, Isaiah (2009d). Joseph de Maistre und die Ursprünge des Faschismus. In: Henry Hardy (ed.), Isaiah Berlin. Kapitel der Ideengeschichte. Berlin: Berlin Verlag GmbH.
  • Berlin, Isaiah (2009e). Das Streben nach dem Ideal. In: Henry Hardy (ed.), Isaiah Berlin. Kapitel der Ideengeschichte. Berlin: Berlin Verlag GmbH.
  • Ferrajoli, Luigi (2008). Universalismo y Derechos Fundamentales y Multiculturalismo. Boletín Mexicano de Derecho Comparado, (122), 1135–1145. [Accessed: 28.02.2018].
  • Fishman, Elliot (1999). The Ethics and Politics of Nationalism and Secession. Dissertation for doctorate. New Haven: Yale University.
  • Gagnon, Alain; Iacovino, Raffaele (2005). Interculturalism: Expanding the Boundaries of Citizenship. In: Ramón Máiz & Ferrán Requejo (eds.), Democracy, Nationalism and Multiculturalism (p. 25–43) London/ New York: Frank Cass Publishers.
  • Habermas, Jürgen (1998). Facticidad y validez, Madrid: Trotta.
  • Habermas, Jürgen (2012). La constitución de Europa, Madrid: Trotta.
  • Harris, Erika (2012). What is new about ‘Eastern Nationalism’ and what are the implications for studies of Ethnicity today? Nationalism and Ethnic Polities, 18 (3), 333–357.
  • Hegel, Georg Wilhelm Friedrich (2009). Grundlinien der Philosophie des Rechts. Ditzingen: Reclam.
  • Lamond, Michèle; Small, Mario Luis (2008). How Culture Matters: Enriching Our Understanding of Poverty. In: Ann Chih Lin & David R. Harris (eds.), The Colors of Poverty. Why Racial and Ethnic Disparities Persist (p. 76–102). New York: Russell Sage Foundation.
  • Ottmann, Henning (2010). Geschichte des politischen Denkens. Band 4. Das 20. Jahrhundert. Teilband 1: Der Totalitarismus und seine Überwindung. Stuttgart/Weimar: J.B. Metzler.
  • Renner, Karl (2015a). Estado y nación. Translation by José Borja y Álvarez. Madrid: Tecnos.
  • Renner, Karl (2015b). El derecho de las naciones a la autodeterminación. Translation by José Borja y Álvarez. Madrid: Tecnos.
  • Requejo, Ferran (2017). Plurinational democracies, federalism and secession. A political theory approach. Revista Catalana de Dret Públic, (54), 62–80. DOI: 10.2436/rcdp.i54.2017.2975. [Accessed: 04.07.2018].
  • Sánchez Matito, Manuel (2017). Michael Walzer y las esferas de la justicia. El Búho. Revista Electrónica de la Asociación Andaluza de Filosofía, (15), 10–22.
  • Schmalz-Bruns, Rainer; Hitzel-Cassagnes, Tanja (2009). Recognition and Political Theory. Paradoxes and Conceptual Challenges of the Politics of Recognition. Recon Online Working Paper, 11.
  • Smith, Anthony (1996). Culture, community and territory: the politics of ethnicity and nationalism. International Affairs (72), 445–58.
  • Smith, Anthony (1988). The ethnic origins of nations. Oxford: Blackwell.
  • Walzer, Michael (2001). Las esferas de la justicia. Una defensa del pluralismo y de la igualdad. Translation by Heriberto Rubio. Mexico D.F.: Fondo de Cultura Econòmica.
Fuente de los datos: Dialnet