Síndrome de destret respiratori agutexperiència en una UCI pediàtrica

Resum

Fonament. La síndrome de destret respiratori agut (SDRA) és una patologia infreqüent, però amb una elevada mortalitat malgrat els avenços terapèutics. A la literatura pediàtrica es descriu la utilitat pronòstica de la diferència alveoloarterial d’oxigen (DA-aO2) a l’inici de la SDRA per detectar els pacients que moren. El valor DA-aO2 superior a 420 mm Hg durant més de 16 hores és un dels criteris acceptats d’alta mortalitat i per tant en alguns centres s’utilitza per seleccionar els pacients candidats a oxigenació extracorpòria per membrana (ECMO). Objectiu. 1) Descriure la incidència i el curs evolutiu de la SDRA en els pacients ingressats a la nostra unitat. 2) Valorar la resposta a la utilització de PEEP > 5 cm H2O dels índexs d’oxigenació. 3) Avaluar la validesa pronòstica dels índexs d’oxigenació a l’inici i a les primeres 48 hores del diagnòstic de SDRA per a la supervivència dels nostres pacients. Mètode. Estudi retrospectiu de gener de 1995 a maig del 2000 de pacients amb SDRA i edat entre un mes i 18 anys ingressats a la UCI-P. Es calculen els índexs d’oxigenació, diferència alveoloarterial d’oxigen (DA-aO2) i índex arterioalveolar d’oxigen (IA-aO2) abans i després d’utilitzar PEEP > 5 cm H2O. Es relacionen els índexs d’oxigenació inicials i a les 48 hores amb el pronòstic d’èxitus. Resultats. S’inclouen un total de 20 pacients. La causa de la SDRA és una pneumònia infecciosa en 12 pacients, en 6 una sèpsia, un cas de penumònia aspirativa i un cas de contusió pulmonar. Després d’utilitzar PEEP > 5 cm, l’índex PaO2/FiO2 augmenta amb significació estadística (p<0.005). Els altres paràmetres milloren, però sense tenir significació estadística. A la nostra mostra un valor de DA-aO2 > 420 mmHg no és predictor de mortalitat. Conclusions. 1) La utilització de PEEP elevada millora l’índex PaO2/FiO2. 2) La (DA-aO2) inicial no permet identificar els supervivents en la nostra població.