El discurso del odio y la libertad de expresión (especial referencia al ámbito político y artístico)

Résumé

Aquesta tesi doctoral té com a objecte l'anàlisi del discurs de l'odi com a límit de llibertat d'expressió. De fet, l’establiment de límits constitucionals al exercici de la llibertat d’expressió no és un problema actual, sinó que ha estat sempre present en el desenvolupament de l’Estat constitucional. En síntesi, es presenta un estudi sobre el discurs de l’odi, especialment a nivell polític i artístic, diferenciant-lo clarament de la llibertat d'expressió crítica, encara que aquesta pugui tenir un contingut molest, ofensiu i fins i tot irritant. El motiu principal de la investigació és que, sobretot a la societat europea, s'ha posat de rellevància i creix la preocupació pels anomenats discursos de l’odi i la seva especial incidència restrictiva en la llibertat d'expressió. Per això, aquesta anàlisi sobre la conceptualització, caracterització i regulació d'aquesta. Atès que aquest tipus d'expressions o manifestacions es poden presentar a la comunicació ordinària, es planteja quin tipus de manifestacions o expressions són emparables per la llibertat d'expressió, i quins, en canvi, són realment un discurs de l’odi, que actuarà com a límit a la llibertat d’expressió. El problema adquireix una gravetat especial quan es produeixi un conflicte entre drets. L'aplicació del principi de proporcionalitat continua sent un criteri preferent a l'hora de resoldre els conflictes. Primer de tot, amb un enjudiciament que tingui en compte els factors contextuals, com l'acció comunicativa, l'emissor i el receptor, la seva incidència, etc. L'evolució jurisprudencial dels darrers anys ha comportat una expansió penal, amb un apropament a les tesis de democràcia militant i un allunyament correlatiu d'una democràcia constitucional oberta o neutra. Generant algunes situacions que han estat posades en relleu per la doctrina especialitzada. D'altra banda, s'han dictat resolucions judicials que marquen la diferència entre allò que és un discurs artístic o polític i un discurs de l’odi. Sense una solució definitiva, sí que s'observen algunes pistes per evitar que es confonguin. En la mesura que això ha derivat en la incorporació a l'ordenament jurídic de tipus penals específics -delictes d'odi- que incriminen aquest tipus de discurs. Si bé, aquesta regulació troba suport a la Decisió marc 2008/913/JAI, presenta seriosos dubtes quant a la seva legitimitat en el sistema de drets i llibertats erigit en valors com el pluralisme i la tolerància. Ja que es qüestiona si els delictes d’odi són compatibles amb la llibertat d’expressió. Evidentment, l'especificació d'uns criteris jurídics que permetin delimitar el discurs d'odi que cal i no emparar prima facie per la llibertat d'expressió. A posteriori, accedint que el discurs d'odi sigui un límit a la llibertat d'expressió, ens plantegem fins a quin punt es poden aplicar i interpretar aquests tipus penals pels jutjadors, i són respectuosos amb els principis constitucionals-penals. A més, formulem proposicions de lege data per a la modificació dels arts. 510 i 578 CP. En síntesi, s'anhela una esfera pública lliure i compromesa amb els valors, com a eix fonamental d'una democràcia, que afavoreixi el lliure intercanvi d'idees, sense permetre que discursos facin malbé la dignitat de certs col·lectius o encoratgin directament la violència. La banalització del discurs de l’odi no pot causar més mal a la llibertat, a costa de la sobreprotecció d'altres drets, summament importants. Des d'aquesta perspectiva, la importància de la lliure opinió ens porta a afirmar que només pot arribar a ser restringida quan les circumstàncies demostrin que hi hagi un clear and imminent danger per a les persones o la societat.