Dibuixant cartografies competencials. Un perfil competencial que afavoreix la innovació d’equips educatius en contextos de ciència

Resumen

La tesi doctoral Dibuixant cartografies competencials. Un perfil competencial que afavoreixi la innovació d’Equips educatius en contextos de ciència té la finalitat de proposar un marc de competències professionals per a la innovació dels Equips educatius de ciències (EeC), i alhora un instrument que permeti a aquests Equips educatius analitzar l’assoliment de competències en termes d’innovació. Aquest marc orientador vol afavorir l’evolució dels EeC d’institucions d’educació no formal en sistemes innovadors. Amb aquest propòsit s’han definit dos objectius de recerca. El primer està relacionat amb el disseny de l’instrument de les Competències Professionals que afavoreixen la Innovació (CPaI). I el segon en l’aplicació de l’instrument als educadors participants en un Grup de Treball d’Educació en Museus i Centres de Ciència (GTEMC). Per a assolir aquests dos objectius s’ha desenvolupat una recerca sota un enfocament qualitatiu i acollint-se al paradigma interpretatiu. L’estudi de cas és la modalitat de recerca que ha permès la comprensió del cas GTEMC. En relació al primer objectiu, inicialment es proposa un marc de competències professionals sota les aportacions dels referents teòrics. Les aportacions d’aquest marc, dels membres Responsables del GTEMC i d’un grup d’Experts serviran per a dissenyar l’instrument que es valida després de reiterats processos de triangulació. Aquesta triangulació evidencia que els EeC, i les institucions d’educació no formal, s’han d’entendre des de la complexitat, la flexibilitat i la incertesa que caracteritza el món actual si volen esdevenir innovadors. Això implica que el perfil competencial d’aquests equips no pot estar definit en base a unes competències tancades. Des d’aquesta perspectiva es proposa un instrument que es configura com un sistema d’àmbits, categories i indicadors. Aquesta estructura organitzativa permet entendre les CPaI des d’una perspectiva escalar on àmbits, categories i indicadors estan en relació constant. Les categories es defineixen en termes d’eixos dialògics i emergències. A un nivell més global es troben els àmbits, definits per grans temes competencials. I a un nivell més específic es troben els indicadors concretats en un gradient de complexitat que indica el nivell de relació entre les entitats antagòniques de la categoria. Pel que fa al segon objectiu, la manifestació de les CPaI per part dels educadors participants al GTEMC es concreta en una mobilització que dialoga entre la presència i la complexitat. Aquesta relació planteja la rellevància tant del valor quantitatiu de la mobilització (absència o presència) com qualitatiu (gradient de complexitat). Així doncs tant important és quines competències es mobilitzen, com de quina forma es mobilitzen. L’anàlisi de dades permet detectar que els educadors participants al GTEMC mobilitzen molt les competències lligades a la relació en equip i als processos de treball en l’e-a de les ciències, i en canvi mobilitzen poc les competències lligades al saber. I per altra banda que no sempre les competències que més s’han mobilitzat són les que ho fan de forma més complexa. Basant-nos en aquests resultats podem afirmar que l’instrument dissenyat per analitzar la mobilització de competències en termes d’innovació en EeC, esdevé una aportació metodològica en la recerca al voltant d’instruments d’anàlisi que incorporen els principis de la complexitat. I en referència al cas d’estudi, la mobilització de competències per part dels educadors del GTEMC planteja que entendre les CPaI des d’una perspectiva dialògica requereix que les institucions educatives de contextos d’educació no formal apostin perquè els propis educadors prenguin la responsabilitat de l’abans, durant i després de l’acció educativa. Una necessitat que esdevé un repte per a que els EeC evolucionin cap a sistemes innovadors capaços de prendre decisions i actuar en conseqüència en els contextos professionals.