Competencias específicas de psicomotricistas adquiridas por profesionales especializados y su aporte a la calidad de la educación chilena

Resum

La infància de Xile evidencia dificultats en el seu desenvolupament a partir de la desigualtat i iniquitat en què es troben les nenes i els nens des del seu naixement. Davant d’aquesta situació, s’han creat normatives que busquen equiparar des d’edats primerenques les oportunitats que permetran un benestar més gran en la infància, les seves famílies i l’entorn. La psicomotricitat i psicomotricistes apareixen com a innovació pedagògica, però no existeix com a professió de pregrau al llistat oficial de professionals. Sorgeix el dubte de fins a quin punt la psicomotricitat pot ser garant dels drets infantils, amb la seva aportació a la qualitat de l’educació i la innovació pedagògica, contextualitzada en la nova Llei General d’Educació (Llei 20.370) de Xile i Bases Curriculars Educació parvulària. Per això es planteja com a objectiu general de recerca: determinar el rol de la psicomotricitat i el psicomotricista en el desenvolupament infantil i la seva aportació a la qualitat de l’educació assenyalades a les noves polítiques educatives de primera infància de Xile. S’utilitza una metodologia qualitativa amb aportacions quantitatives. Com a instruments de recerca es fa una anàlisi de contingut a partir de lleis relacionades amb la infància, entrevistes semiestructurades a especialistes en psicomotricitat i professionals de l’estat xilè i un qüestionari a professionals amb especialització que treballin a Xile. Per a l’anàlisi de dades es van utilitzar els programaris ATLAS.ti (versió 9.1.3) per a l’estudi qualitatiu i el PSPP (versió GNU pspp 1.4.1) per a la indagació quantitativa. S’analitzen sis normatives escollides, 10 entrevistes i 207 qüestionaris contestats. Per a aquesta anàlisi es van codificar i categoritzar les dades creant un mapa conceptual amb 5 dimensions, 13 variables i 24 indicadors. Els resultats mostren que hi ha orientacions tècniques de psicomotricitat, on s’esmenta la figura del psicomotricista, s’insinuen 19 competències específiques i que pot col·laborar amb la disminució de la desigualtat al país. A més, apareix que han realitzat formacions 7 institucions, però actualment n’hi ha només 3 actives. Que s’ha especialitzat 1.289 professionals en 20 anys que han instal·lat projectes com a psicomotricistes en institucions educatives, de salut i socials-comunitàries. La discussió de dades s’organitza en troballes, aportacions a la psicomotricitat i contradiccions. Com troballes apareix un document nou de psicomotricitat, malgrat això no hi ha evidències de formacions de l’estat, són 19 competències de les i els psicomotricistes que apareixen a les normatives i estan en coherència amb les d’autors psicomotricistes. Es reconeix al joc i moviment com a factors del desenvolupament infantil. S’especifica la formació de 3 eixos, però apareix una diferent en línia, sent una incongruència detectada juntament amb la manca de participació de l’estat en les formacions i creació de la carrera o llicenciatura en psicomotricitat. La investigació és una aportació a l’educació, al desenvolupament infantil, a la criança i a la psicomotricitat del país, perquè no n’hi ha cap amb aquestes característiques de garantia de drets i formació de qualitat per a la disminució de la desigualtat. Es conclou que a Xile la psicomotricitat està sustentada a la llei i és una especialització basada en tres eixos de formació: teoria pròpia, formació corporal-personal i pràctica psicomotriu, on s’incorporen competències específiques per gestionar el dispositiu en projectes educatius, de salut i socials. Aquesta formació específica ha d’estar dirigida per psicomotricistes que puguin garantir el procés formatiu de cada professional i supervisar-ne la pràctica psicomotriu. Tot això permetrà l’acompanyament a la infància i les seves famílies, disminuint les dificultats que provoquen la desigualtat i col·laborant a l’educació de qualitat. Les propostes futures són crear canals de comunicació i començar el camí de la creació de la llicenciatura en psicomotricitat.