Qualitat de la dieta en jugadors de bàsquet amateurs a la ciutat de Barcelona

Resum

Els hàbits alimentaris d’una població constitueixen un factor determinant del seu estat de salut i uns mals hàbits alimentaris es relacionen amb nombroses malalties d’elevada prevalença i mortalitat. Els hàbits alimentaris dels joves s’han d’analitzar en el context en què es produeixen i vindran marcats per unes formes concretes de producció i distribució alimentària, alhora que determinats també per una cultura i uns valors representatius de la societat on hi viuen. El paper de la nutrició humana en la salut de les poblacions constitueix actualment una de les grans àrees de recerca i de política sanitària en els països desenvolupats. La qualitat de la dieta ve determinada per les conductes o hàbits alimentaris que té cada persona i que originen tan a l’àmbit social com familiar. Uns hàbits alimentaris incorrectes, juntament amb una manca d’activitat física, són els responsables de la majoria de les malalties no transmissibles com l’obesitat, les patologies cardiovasculars, anèmies, etc. Conèixer quins són els hàbits alimentaris i la qualitat de la dieta serà imprescindible per a poder planificar polítiques de promoció de la salut i de prevenció de múltiples patologies. Cap dieta posseeix, en sí mateixa, una bona qualitat, però si hi ha un model o patró de dieta que, a través de l’evidència científica, ha demostrat aportar beneficis i sobretot exercir un paper protector o preventiu de moltes malalties; aquest és el patró de dieta Mediterrània, a partir de la qual s’han basat diverses polítiques saludables. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és avaluar la qualitat de la dieta, hàbits alimentaris i composició corporal d’un grup de jugadors/es amateur de bàsquet, d’entre 18 i 29 anys, a la ciutat de Barcelona. La prevalença de sobrepès (IMC 25-29.9 kg/m2 ) i obesitat (IMC≥30 kg/m2 ) en els jugadors de bàsquet amateur a la Ciutat de Barcelona és del 16.9% i del 1.3%, respectivament, tot i que el 7.3% i el 6.6% que tenien normopès no mostraven excés de greix, ni presentaven risc cardiovascular. L’adherència a la Dieta Mediterrània fou del 53.4% (homes als 53.9% i 55.8% a les dones). Més del 80% complien les recomanacions per a sal, dolços i ingestes d’alcohol i només hi hagué diferències entre gènere pel que fa a fibra, folats i carbohidrats totals, amb millor compliment als homes que a les dones. El 61.4% complien les recomanacions de consum per a làctics, 37.9% per a llegums, 31.4% per a vegetals, 22,85% per a peix, carns baixes en greix i ous, 19.3% per a fruits secs, 12.9% per a oli d’oliva i 8.6% per a fruites. Cap jugador mostrà dèficit (<2/3 IDR) d’ingesta de seleni i zinc, el 10.7% tingué dèficit de vitamina C, 82.5% de vitamina E i 12.1% i 1.4% de jugadors i jugadores, respectivament, mostraren dèficit de vitamina A. La capacitat antioxidant de la dieta, segons el l’Índex Antioxidant de la Dieta (DAQs) fou del 81.8% a la dieta dels homes i el 87.8% a les dones. El 56.8% féu una correcta hidratació abans, 23.9% durant i el 67.2% després de l’entrenament, sense diferencies entre homes i dones. La beguda més consumida fou l’aigua, tan abans (64.5%), durant (94.0%), com després (81.4%) de l’entrenament, seguida dels sucs de fruita abans del entrenament (21.3%) i els refrescs després de l’entrenament (18%). Aquestes dades conclouen amb la necessitat de promoure els bons hàbits alimentaris en una població que, de no corregir-se els mals hàbits alimentaris instaurats, podrà haver-hi conseqüències sobre la seva salut en el futur.