Evaluación y comportamiento del sobrepeso y la obesidad en una población de las islas baleares

Resum

Al segle XXI la pandèmia global d'obesitat s'ha tornat imparable. Segons xifres de l'Organització Mundial de la Salut, s'espera que per al 2025 hi hagi al voltant de 2700 milions d'individus amb sobrepès i per al 2030 s'estima que 1 bilió (mil milions) d'éssers humans pateixin obesitat. La Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO) ha declarat obertament la guerra a l'obesitat i proposa que s'ha de considerar responsable de pràcticament totes les malalties, ja que és difícil trobar alguna patologia que no sigui més prevalent en el subjecte amb obesitat, ni patologia que no empitjori davant de l'aparició de l'obesitat. Actualment, Espanya està considerada com un dels països de la Unió Europea amb més taxa d'obesitat, tant a la població adulta com a la infantil. L'Índex de Massa Corporal (IMC) és actualment l'índex de referència a tots els estudis clínics i en la pràctica mèdica diària, però la seva limitació és que no reflecteix ni el grau d'adipositat ni el risc cardiometabòlic a què s'exposen els subjectes que pateixen excés de pes corporal. La SEEDO considera que només aconseguint que totes i cadascuna de les persones amb obesitat siguin correctament diagnosticades, avaluades, aconsellades i tractades, es mantindrà el Sistema Sanitari al lloc d'excel·lència que li correspon. L'objectiu general de la present Tesi Doctoral ha estat avaluar el comportament del sobrepès i l'obesitat quant al diagnòstic, comorbiditats associades, impacte en la salut metabòlica, alteracions de la composició corporal i estat nutricional de la vitamina D en una cohort poblacional de les Illes Balears. Estudi observacional, transversal en el qual 1997 participants dels dos sexes van acudir voluntàriament a una clínica per perdre pes sota control i van entrar a formar part d'una cohort poblacional. Se'ls va fer una història clínica que va incloure una enquesta dietètica, hàbits tòxics i estil de vida, mesures antropomètriques, registre de la tensió arterial (TA), anàlisi de composició corporal per bioimpedància elèctrica, analítica sanguínia per determinar paràmetres metabòlics. Als subjectes amb obesitat mòrbida i obesitat extrema (IMC ≥ 40 kg/m2 i ≥ 50 kg/m2 respectivament) se'ls va assignar un tractament dietètic personalitzat. La cohort final va ser de 1826 subjectes (171 van ser exclosos per presentar edat inferior a 16 anys, IMC < 18.5 kg/m2 i romandre menys d'1 mes a la investigació), dones 85,2% i homes 14,8%. Segons la tipificació per l'IMC, 38,6% van presentar obesitat i dins aquest percentatge, un 13% va presentar obesitat mòrbida i extrema, un 38,1% sobrepès i un 23,3% normopès. El 35,7% de les dones estudiades eren menopàusiques. Els resultats van mostrar hàbits dietètics no saludables i una nul·la o escassa pràctica d'activitat física o nul·la en els subjectes amb sobrepès i obesitat. Hi va haver una alta prevalença d'obesitat abdominal i Síndrome Metabòlica a la cohort i una elevada deficiència de vitamina D. Les dones menopàusiques estudiades van mostrar hàbits dietètics no saludables, estil de vida sedentari i una alta prevalença d'Obesitat i Síndrome Metabòlica. Els components principals van ser la obesitat abdominal, la HTA i/o en tractament i la hiperglucèmia i/o en tractament. La Dieta Hiperproteica estudiada en els subjectes amb obesitat mòrbida i extrema va tenir un impacte positiu a la pèrdua de pes i als paràmetres metabòlics avaluats; va millorar significativament la composició corporal amb disminució de la massa greixosa i de l'índex de greix visceral, mínima pèrdua de la massa muscular i va incrementar els nivells sèrics de vitamina D. El tractament nutricional dissenyat en la intervenció dietètica realitzada va ser segur i eficaç.